L'esport i la política

Diumenge el Barça va guanyar la Súpercopa davant l’etern rival, el Real Madrid. No pretenc pas parlar de futbol, ni fer-ne l’anàlisi tàctica del joc desplegat, ni molt menys parlar del partidàs d’alguns jugadors. Però sí que pretenc parlar del marc i del país on es va celebrar aquest torneig, l’Aràbia Saudita, una dictadura cruel i sanguinària (com totes les dictadures) on els drets de les dones estan qüestionats de manera permanent, on la democràcia brilla per la seva absència, on la pena de mort és vigent, on les diferències entre rics i pobres és esfereïdora i on, per desgràcia, la Real Federación Española de Futbol insisteix en portar-hi un torneig que, per lògica, s’hauria de celebrar en territori espanyol.

La celebració d’aquest torneig a l’Orient Mitjà és política, mal que els pesi. I per desgràcia, callar o mirar cap a una altra banda, també és política

El més curiós del cas és que s’han sentit excuses de mal pagador a dojo. Per part de la Federació, per descomptat, per part dels clubs, el Barça també, per part de l’empresa que ha fet d’intermediària... Seria ben bé allò de posar-se de perfil o de mirar cap a una altra banda, o potser les dues coses a l’hora. Quina pena.

Podria entendre que el Barça no es negués a participar en l’esmentat torneig, ja sigui pels diners que ha d’ingressar que en temps de vaques magres sempre ajuden, ja sigui perquè no fer-ho li podria comportar sancions, i fins i tot perquè els jugadors no volen renunciar a competir. No m’agrada, no ho compro, és trist, però és el que hi ha. El que no entenc, i em dol, és que el club, com a institució, no sigui capaç de marcar distàncies, de denunciar una situació d’injustícia que contradiu tots els valors que el Barça diu que defensa. Fins i tot penso que de vegades és més prudent callar abans que dir segons quines bestieses que s’han sentit aquests dies en relació a la situació de l’Aràbia Saudita. I sobretot, si guanyes, prudència màxima, no exterioritzar l’alegria que segur que et desborda, però que has de saber contenir. Els amfitrions han de percebre la teva incomoditat, i l’has de poder manifestar. Segur que en aquest cas els amfitrions no van percebre cap mena d’incomoditat, més aviat al contrari.

El Mundial de Qatar va ser un blanqueig patètic d’una altra dictadura sanguinària. I ara ha sigut el torn de l’Aràbia Saudita. M’agrada molt el futbol, però em repugna profundament aquesta incapacitat de reacció a la injustícia i a la barbàrie

Diuen que l’esport i la política no s’han de barrejar però això és una gran mentida. La celebració d’aquest torneig a l’Orient Mitjà és política, mal que els pesi. I per desgràcia, callar o mirar cap a una altra banda, també és política.

El Mundial de Qatar va ser un blanqueig patètic d’una altra dictadura sanguinària. I ara ha sigut el torn de l’Aràbia Saudita. M’agrada molt el futbol, però em repugna profundament aquesta incapacitat de reacció a la injustícia i a la barbàrie. Aquest article no va de futbol, ni de victòries, ni de jugadors,... va de drets humans, de la denúncia de la barbàrie i de dignitat.