Bandwagon, o el carro dels guanyadors
A la classe de Comunicació Política és forçós parlar d’enquestes electorals, una eina valuosíssima per als qui tenen l’obligació d’analitzar la realitat i quines són les percepcions de la societat. I és important explicar bé què significa la cuina de les enquestes, què no és, o què no hauria de ser. Mai una enquesta hauria de ser sinònim de manipulació, sinó d’interpretació de la realitat. Una enquesta que no té el mínim i adequat univers no és bona, o la que té un percentatge distorsionat d’homes i dones, o d’edats, o de territoris, etc. Fer enquestes és una ciència, i saber-les interpretar també.
L’efecte bandwagon fa que els electors fluctuïn a favor del candidat que parteix com a guanyador. Aquests serien els qui aposten pel cavall guanyador en qualsevol tipus de tria
Hi ha també dos conceptes que s’estudien en paral·lel i que són l’efecte bandwagon i l’efecte underdog. Són efectes que tenen a veure amb altres ordres de la vida, des de la psicologia a la publicitat, i també en la política. En el cas electoral hi tenen una relació directa.
Intentant resumir-ho molt, l'efecte underdog fa que davant d’un candidat en perill de davallada, els electors poc mobilitzats per la seva opció política passin a una actitud activa en el seu suport, i fins i tot, si bé que en una proporció petita, que hi hagi altres electors que modifiquin la seva intenció de vot en favor d'aquest candidat 'a la baixa'.
En l'altre extrem, però, hi ha l’efecte bandwagon, que fa que els electors fluctuïn a favor del candidat que parteix com a guanyador. Aquests serien els qui aposten pel cavall guanyador en qualsevol tipus de tria. L’origen del bandwagon el trobem a les eleccions presidencials dels Estats Units al segle XIX, on un dels carros que servien per transportar les bandes dels circs i d’altres espectacles es van posar al servei d’un dels candidats que va acabar guanyant les eleccions. “Pujar al carro de la banda” va acabar sent sinònim de pujar al carro del guanyador.
Aquests dos efectes no són quantificables i no responen a unes coordenades mesurables ni predictibles, però és evident que la publicació d’enquestes en èpoques preelectorals i electorals pot acabar provocant algun d’aquests efectes, especialment el bandwagon. Fins i tot alguna opció política o algun candidat, pot establir estratègies per buscar-lo directament. Tanmateix, per ser rigorosos, cal sempre matisar-los en transcendència, però com a fenòmens cal tenir-los ben presents i saber-los distingir.
El 2023 serà un any electoral amb eleccions municipals, autonòmiques en alguns territoris de l’estat i a final d’any eleccions generals. Tot això, si no hi ha sorpreses de darrera hora a Catalunya. Per tant, és evident que les enquestes tindran un protagonisme molt gran a les seus dels diferents partits i també dels mitjans de comunicació.
Mai una enquesta hauria de ser sinònim de manipulació, sinó d’interpretació de la realitat. Una enquesta que no té el mínim i adequat univers no és bona
A Catalunya és evident que les municipals estan molt obertes, i la mostra és que a hores d’ara a la capital del país, hi ha una incertesa clara sobre qui pot guanyar les eleccions i, pel que diuen les enquestes publicades, fins a quatre opcions diferents es disputen la victòria. Fer el seguiment d’una campanya electoral des de fora, de manera objectiva i analitzant tots els paràmetres i fenòmens que hi poden acabar influint és apassionant. I fer-ho abans, durant i després és un aprenentatge diferent a cada contesa electoral. Veurem en aquestes eleccions què influeix i què no, i com es resol l’enigma de qui en seran els guanyadors i tots els factors que hi intervindran. Com els deia, un exercici apassionant.
