Incomoditat

Li he demanat al ChatGPT que m’expliqui la vergonya aliena i m’ha dit això:

“La vergonya és una emoció comuna i universal que es viu en resposta a situacions socials que es perceben com a vergonyoses o incòmodes. Sovint es caracteritza per sentiments d'autoconsciència, vergonya i malestar. L'experiència de la vergonya es pot desencadenar per diverses situacions, incloses les falsedats socials, els malentesos i els fracassos percebuts.”

No ho sé, no els ha passat que, a vegades, se senten incòmodes per accions i/o comportaments d’altres persones, siguin o no siguin conegudes?

Una persona que és jutjada per suposada corrupció no pot exposar als mitjans i a l’opinió pública la seva filla i el seu marit per instrumentalitzar o fer veure que s’és víctima del “Codi Penal de l’enemic”

Crec que sí, que sí que els ha passat, entre altres raons, perquè no és infreqüent que hi hagi situacions en què el sentiment o sensació predominant sigui la incomoditat. 

I és precisament aquesta sensació la que vaig tenir aquest divendres passat, quan vaig veure les imatges, sobretot, les imatges, de l’arribada “triomfal” de Laura Borràs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Ja se sap que a Borràs, com al seu mentor, el president-vicari, i tot el grup d’hiperventilats que l’acompanyen, l’agitació i la propaganda els fascina. Però, si tota aquesta gent, s’estima la presidenta del Parlament suspesa de les seves funcions i presidenta també de Junts, hauria d’evitar, precisament, el que va passar divendres. 

M’explico. Una persona que és jutjada per suposada corrupció no pot, repeteixo, no pot exposar als mitjans i a l’opinió pública la seva filla i el seu marit per instrumentalitzar o fer veure que s’és víctima del “Codi Penal de l’enemic”, com va dir el secretari general de Junts, que cada dia s’esforça més per dir bestieses. Bé, si més no, jo no ho faria. 

La desfilada de Borràs no condicionarà el que pugui decidir el tribunal i, a més, crec que és molt evident que, si la comparem amb altres compareixences que va ser un fracàs

Entenc que Borràs i el seu advocat-activista Gonzalo Boye busquin oferir aquestes imatges com la prova més evident de la seva innocència. Ho entenc. Però, com tothom sap, la desfilada de divendres no condicionarà el que pugui decidir el tribunal i, a més, crec que és molt evident que, si la comparem amb altres compareixences, va ser un fracàs. I ho va ser, entre altres coses, perquè, primer, un judici per corrupció no té res a veure amb la repressió pels fets del 2017, i, segon, perquè és immoral voler equiparar les dues coses.

Borràs s’hi juga molt en aquest judici. S’hi juga tota la seva carrera política. Tota. Si és condemnada, li serà molt difícil tornar a la política. Molt. Si és declarada innocent, es farà amb Junts o s’escindiran en un altre partit.

Abric blanc, somriure etern. A la seva dreta, el marit i a la seva esquerra, la filla.

Que tingui sort. Molta sort.