Si em serveixes un pa amb tomàquet de merda, almenys sigues amable

Un diumenge no gaire llunyà em vaig dir: va, avui esmorzo fora. Aquests petits plaers que ens donem. Cap dels bars que tenia al cap estava obert així que vaig conformar-me a poder seure calentona a un d'aquests bars de franquícia (o que formen part d'una cadena). No diré el nom, però sí la pista: tres números que fan un any. No cal ser Holmes.

Menjar un bon pa amb tomàquet al bar de tota la vida, o al que acaba d'obrir el teu veí, potser és més revolucionari del que sembla

Bé, doncs, entro, faig cua i quan em toca, saludo i pregunto:

- "Serviu pa amb tomàquet?"

Em diuen que sí, en demano una ració i espero que me'l preparin a la barra. No per gust, ni per controlar com me'l fan; simplement m'havia de dur jo la safata a la taula.

Des d'allà veig com m'empastifen les torrades amb tomàquet d'aquest triturat. "Ai mareta", em vaig dir per dins, però què hi farem, jo estava disposada a gaudir aquell esmorzar i no em frenaria un tomàquet mal sucat.

Llavors la noia em serveix un plat amb les torrades, la sopa de tomàquet per sobre i una monodosi d'oli al costat (que almenys era d'oliva). Però faltava la sal. Pensant-me que se n'havia oblidat, li demano i molt tranquil·la em diu:

- "No en tinc".

Com que "no en tinc"? Què vol dir que no tens sal? Estic a un bar o al mecànic? Ets cambrera o cardiòloga? I li repregunto:

- "Però no tens ni una mica de sal en tot el local?".

I no, no n'hi havia. Un bar sense un sol gra de sal! A mi em passa això a casa i m'estaria pujant per les parets. Llavors, la persona que m'atenia afegeix:

- "És que no has dit que volguessis sal".

Uf… Què serà el següent? Haver de demanar que, si us plau, no ens posin el tomàquet a rodanxes? A sobre, m'hi has fotut tomàquet d'aquest ratllat, que és superamarg, les torrades demanen a crits una mica de sal! 

I mira, si se m'haguessin disculpat, potser no m'hauria sabut tan greu. Perquè potser no és culpa teva que no hi hagi sal, però sí que està a les teves mans gestionar bé la situació. I escolta, si em serveixes un pa amb tomàquet de merda, almenys sigues amable.

Aprofiteu, que si algun dia tot són Starbucks, Graniers i cadenes amb noms de tres números que fan un any, no serà fàcil trobar pa amb tomàquet

M'arrisco a semblar una hooligan de la sal que, amb la de problemes que hi ha al món, va i s'enfada per això. Però és que menjar un bon pa amb tomàquet al bar de tota la vida, o al que acaba d'obrir el teu veí, potser és més revolucionari del que sembla. Un bon pa, un bon tomàquet de sucar, un bon oli d'oliva i un polsim de sal. Per mi, en aquest ordre.

Aprofiteu, que si algun dia tot són Starbucks, Graniers i cadenes amb noms de tres números que fan un any, no serà fàcil trobar-ne. Qui sap si fins i tot, amb els anys, ens agradarà triturat i li direm "pan tumaca".