El portal de la Laura

Sí, estic ajudant en Boye en diverses causes judicials, amb polítics pel mig, i una d’elles és la causa de Laura Borràs. De com acabi aquest judici no n’he de parlar ni en vull parlar, o no pas ara. El que sí que està clar és que hi ha molt de recorregut per la defensa jurídica, encara que sorprengui molts. Perquè una altra cosa és el judici paral·lel, que tothom fa o ha fet, i que es divideix entre els que la consideren culpable, aquells que la consideren innocent i aquells que creuen que en tot cas seria com a màxim una irregularitat administrativa. El públic, l’opinió general, no té cap obligació de presumpció d’innocència: la presumpció d’innocència és un dret que ens protegeix davant dels tribunals i de les acusacions injustes, però no davant de l’opinió, que és lliure i que pot ser més o menys cruel. Tant o tan poc com vulgui, amb els mínims límits, i sense haver de presumir res. Només faltaria.

El que sí que està clar és que hi ha molt de recorregut per la defensa jurídica, encara que sorprengui molts. Perquè una altra cosa és el judici paral·lel, que tothom fa o ha fet

Tampoc no té res a veure aquest judici amb les apostes polítiques de cadascú, ja sigui dins dels corrents de Junts com en la sagnant pugna entre Junts i ERC: això no és un concurs de popularitat ni és, o no hauria de ser, una eina per eliminar contrincants. Si acaba essent declarada innocent això ha de suposar un reforçament de les seves opcions de lideratge? No ho sé, no ho podem saber, o més ben dit: depèn. La meva opinió: jo sempre he estat a favor que dins de cada partit guanyi el millor, i que la resta tingui prou paciència com per desenvolupar el noble art de fotre’s.

Fotre’s, sense haver d’escindir-se necessàriament. Provar de millorar. Esperar. Ser una mica adults, en definitiva. De vegades guanyen els més radicals, de vegades els més moderats: normalment (normalment, dic) guanyen els més moderats quan els més radicals fan una pèssima gestió i, de manera simètrica, succeix a la inversa o de forma viceversa o en sentit contrari.

Vull dir que el que s’espera, en ambdues direccions, és que els perdedors aguantin i s’esperin a una millor ocasió. I això val dins de Junts i dins de l’independentisme. I és una forma molt saludable i estimulant perquè cadascú faci les coses millor, i intenti seduir de forma més efectiva i sòlida, sense trencar la vaixella perquè a tu no t’han sortit les coses bé.

Jo sempre he estat a favor que dins de cada partit guanyi el millor, i que la resta tingui prou paciència com per desenvolupar el noble art de fotre’s

Serveixi com a metàfora de la situació de l’independentisme i del país: mentre discutim sobre les ambicions de cadascú i les culpes de cadascú, el portal de la Institució de les Lletres Catalanes està inoperatiu des de fa quasi quatre anys. No hi ha cap impediment legal per recuperar-lo. No cal cap nova Laura. No hi ha 155. Només caldria voluntat política, talent i inversió. Doncs això: que així estem.