Bond… soc James Bond

James Bond és sofisticat, valent, enigmàtic i seductor. Porta esmòquing, i també roba esportiva de marca. Beu xampany, vodka amb Martini i un còctel que es diu sircinnamon. No perd la calma i resulta irresistible per a moltes dones. És l’agent 007. El 00 és el codi que porten assignat els agents que tenen “llicència per matar”. El set vol dir que ell és el setè agent, arreu del món, que ha rebut aquesta llicència.  

Kim Sherwood no continua amb l’evolució de l’heroi, sinó que el capgira com un mitjó. James Bond ja no serà l’eix de l’aventura. Millor dit, desapareixerà a Barcelona

Ian Fleming, antic assessor del servei secret, inventà durant la dècada dels cinquanta el personatge de James Bond, un agent de la Intel·ligència britànica que treballava internacionalment. Fleming va escriure la primera novel·la, Casino Royale, el 1953, durant unes vacances a Jamaica. Creà un personatge fictici que arribaria a fer-se molt conegut arreu del món. Un heroi fill del temps que li va tocar viure. 

La publicació va ser un èxit, i continuà la saga fins a arribar a una dotzena de novel·les. 

A principis de la dècada del seixanta els llibres passaren a les pel·lícules: naixia un fenomen mundial. Era el 1962 amb Dr No.

Sean Connery va ser el primer agent 007. En vindrien d’altres, com Roger Moore, Pierce Brosnan, Daniel Craig, el més taquiller de la saga cinematogràfica.  

Hi va haver més James Bond. També hi hagué nous escriptors que, seguint la saga de Fleming, van escriure més novel·les protagonitzades pel popular personatge. James Bond creixia més enllà dels autors, directors de cinema, i actors que l’interpretaven. Adoptava rostres, formes de fer, estils diferents, sempre seductor, impecable i implacable. 

Al segle XXI, James Bond segueix viu. Almenys aquesta és la intenció de Kim. Sheerwood, la primera dona que escriu la saga 007. Farà una trilogia, i ja tenim el primer volum: Doble o res. 

No és fàcil actualitzar un mite. James Bond és una icona, però no ha romàs immòbil com una peça de museu. Cada personatge que l’ha representat ha aportat el seu gra de sorra en l’evolució del personatge. Craig serà el responsable de l’evolució i la modernització del mite. L’adapta a noves sensibilitats, sense perdre’n l’essència. Les dones que l’acompanyen es fan fortes i independents. 

Sean Connery va ser el primer agent 007. En vindrien d’altres, com Roger Moore, Pierce Brosnan, Daniel Craig, el més taquiller de la saga cinematogràfica

Kim Sherwood no continua amb l’evolució de l’heroi, sinó que el capgira com un mitjó. James Bond ja no serà l’eix de l’aventura. Millor dit, desapareixerà a Barcelona. Només serà esmentat pels altres agents que el van conèixer. Tres personatges tan políticament correctes que poden caure en l’esperpent, l’absurd o el ridícul. Són una dona Franco algeriana que vol rescatar i no ser rescatada (un dels grans tòpics del feminisme actual), un homosexual sord d’una orella (els papers d’Homosexuals s’han multiplicat en les últimes dècades) i un home que pertany a una minoria ètnica. Moneypenny passa de ser secretària a convertir-se en la cap dels agents 00. Conclusió: evitem qualsevol element que pugui semblar sexista i, sobretot, convertim les dones en grans heroïnes. Però, on és 007? Ha desaparegut en nom de la correcció política que ho esborra tot? A mi, sincerament, m’encantava Sean Connery.