La generació Z sense Mazinger

Els adolescents de la generació Z emprenen un codi sorprenent per comunicar-se. Han esborrat les converses telefòniques de la vida, i no parlen amb ningú per telèfon. Allò tan senzill de mantenir una conversa és una raresa. Clar que sovint fan videoconferències. Es connecten, es veuen les cares, acompanyen les paraules d’expressions facials, gestuals. Si hi ha molta confiança, les videoconferències permeten combinar diferents activitats alhora… Com que la paciència no és una de les virtuts de la generació Z, poden menjar, mirar una sèrie, estar atents als whatsapps, repassar els deures escolars, mentre parlen. Si l’habitació està desordenada, no passa res. Segurament la de l’amiga o amic amb qui s’estableix la comunicació també és un caos. La generació Z és molt desordenada, cosa que no vol dir desorganitzada. Segons ells, troben ordre dins el seu caos, afirmació difícil d’entendre per a una boomer com jo.

Els adolescents de la generació Z emprenen un codi sorprenent per comunicar-se. Han esborrat les converses telefòniques de la vida, i no parlen amb ningú per telèfon

Tornem al telèfon. Els que vam estudiar -fa una eternitat- EGB solíem tenir llargues converses telefòniques amb els companys de classe, les amigues de sempre i les que ens duraven dos dies, els confidents íntims, els que sempre estaven obsedits pels exàmens i els que passaven de tot. 

Arribàvem a casa després de la jornada escolar, berenàvem, fèiem els deures, i xerràvem per telèfon amb la sensació que arreglàvem el món, com a mínim el nostre petit món. Les converses telefòniques no ens permetien veure el rostre del nostre interlocutor, però els silencis, les pauses, el to de la veu, la rapidesa en les frases… ens donaven mil pistes sobre l’altre. 

Els adolescents Z, curiosament, no han estat seguidors de les aventures de Mazinger Z, però tenen un ample ventall de superherois a la gran pantalla. Han crescut entre efectes especials, tecnologia, i informàtica. No se sorprenen per gaires coses. Quan dubten, recorren a Google, o a Siri, o a Alexa. 

No són defensors del petit comerç. Molts no saben ben bé què és. Alguns confonen les botigues de sempre amb els “xinos” de la cantonada. No van gaire de compres, perquè prefereixen fer els encàrrecs online. Es tracta de preparar una llista virtual, omplir una cistella que no pesa, marcar un clic per pagar (això és inevitable) i esperar que ens arribin els paquets a casa. Res d’haver d’anar d’emprovador en emprovador, ni de fer cues, ni de despullar-te als vestidors davant qualsevol mirall. Res tampoc de buscar les botigues que ens agraden, el tracte proper dels qui ens atenen, i el gust de saber com ens sentim amb el tacte de la tela al cos. 

La generació Z és molt desordenada, cosa que no vol dir desorganitzada. Segons ells, troben ordre dins el seu caos

Molts adolescents de la generació Z consumeixen porno. Això no vol dir que siguin bons amants, més bé a l’inrevés. Es frustren quan comproven que les acrobàcies fetes de postproducció al cinema tenen poc a veure amb el sexe real. Això sí, ho tenen més còmode. Porten les parelles a casa amb normalitat, mentre els seus pares, els boomers que ens ho havíem de muntar al seient de darrere del cotxe, procurem no molestar-los gaire. No sigui que fotin el camp.