Els debats simplistes sobre la Intel·ligència Artificial

Us imagineu una fotografia de Javier Tebas i Joan Laporta abraçats davant de la discoteca Luz de Gas? Ho veieu impossible? Doncs aquestes fotografies impensables ara són més possibles que mai amb la Intel·ligència Artificial. De fet, el diari El Mundo en l’edició d’aquest passat dimarts va recrear en portada la “fotografia impossible” amb Pablo Iglesias i Yolanda Díaz gairebé del bracet i amb cares somrients. Les converses i disputes entre Podemos i Sumar s’il·lustren amb aquesta fotografia, de la mateixa forma que en les darreres setmanes s’han publicat falses imatges de Donald Trump sent perseguit i detingut per policies de Nova York i imatges del Papa Francesc en una versió enèrgica i amb posats de cantant raper. Totes aquestes fotos s’han realitzat amb software de IA generativa com Dall-e, Midjourney o Stable Diffusion. 

Realitats paral·leles. En un moment en què la realitat virtual del metavers no acaba d’arrancar sembla que la paraula clau és el multivers, aquella configuració de futurs alternatius tant comentats a les pel·lícules de Marvel. L’oscaritzat film ‘Everything Everywhere All at Once’ també proposa un argument amb aquests universos paral·lels. 

De fet, el terme multivers el va usar per primer cop el 1895 el psicòleg William James per suggerir l’existència de múltiples universos, cadascun amb les seves pròpies lleis físiques i propietats independents.

Tres reptes periodístics. Però tornant al tema que ens ocupa, la Intel·ligència Artificial comporta tres tipus de reptes per als periodistes i els mitjans. Primer, cal assumir que existiran profunds canvis en les redaccions dels mitjans de comunicació i es crearan nous llocs de feina vinculats a la producció, l’edició i la gestió de continguts i dades creats per les màquines. 

Segon, els periodistes hem d’estar preparats per a assumir noves competències. No siguem babaus, la IA no ens traurà la feina, però sí que ens la treuran els periodistes que tinguin competències digitals i especialitzades en aquesta nova tecnologia. 

Tercer, hem de fixar els marges deontològics de l’ús de les eines intel·ligents pel que fa a la veracitat i els continguts publicats. Però no només pensant en la IA, sinó també en el clickbait, les fake news i les filtracions conxorxades. 

La IA no ens traurà la feina, però sí que ens la trauran els periodistes que tinguin competències digitals i especialitzades en aquesta nova tecnologia.

Polèmic manifest. Però el debat sobre la Intel·ligència Artificial no és només merament periodístic. Líders empresarials com Elon Musk, CEO de Tesla, Steve Wozniak, cofundador d'Apple, o l’historiador Yuval Noah Harari han signat un manifest aquesta setmana en què demanaven que s'endarrerís el desenvolupament de la intel·ligència artificial durant almenys sis mesos.

El manifest, signat per més de 1.000 persones i publicat per Future of Life Institute (una organització sense ànim de lucre), bàsicament demana que es posi en pausa el desenvolupament dels models d'intel·ligència artificial més avançats (com GPT-4) fins que es puguin desenvolupar i aplicar protocols de seguretat que siguin comuns per a aquests dissenys.

"Els sistemes d'IA més potents només s'haurien de desenvolupar quan estiguem segurs que els efectes seran positius i els riscos seran assumibles", suggereix la carta.

En mans de qui? M'intranquil·litza més Elon Musk com a impulsor d’aquest manifest que la pròpia Intel·ligència Artificial. El propietari de Twitter i Tesla és també un dels principals finançadors de l’organització que ha proposat la carta conjunta.

M'intranquil·litza més Elon Musk com a impulsor del manifest per limitar la Intel·ligència Artificial que la pròpia IA

Els interessos financers d’Elon Musk estan per sobre de la nostra tranquil·litat, de la mateixa forma que els seus interessos econòmics eren la seva prioritat número u al comprar Twitter, malgrat que promulgava que volia “salvar la humanitat”.  

Emily Bender, catedràtica de Lingüística de la Universitat de Washington, creu que el risc no està en el fet que la IA “sigui massa potent, sinó que té a veure amb la concentració de poder en mans d’unes poques persones, amb la reproducció de sistemes d’opressió i amb el dany a l’ecosistema informatiu i natural”. 

Podem demanar límits en el desenvolupament de la Intel·ligència Artificial quan anem cap a un món on la democràcia i les normes ètiques són una nosa per a països com la Xina, Rússia i una bona part dels ciutadans dels Estats Units? 

Podem demanar límits en la Intel·ligència Artificial quan anem cap a un món on la democràcia i les normes ètiques són una nosa per a països com la Xina o Rússia?

Fa uns dies, un amic em deia que en el marc dels estats democràtics era normal l’espionatge i l’ús de tecnologia per espiar els ciutadans. I certament, aquest és un debat que em preocupa molt més perquè en el debat dels límits tecnològics cada cop els ciutadans i els nostres drets hi comptem menys. Com si el futur i el bé de la humanitat estiguessin per sobre de l’ara i els que vivim en el present.