Team Jorge, mercenaris de l’odi

Una empresa d’espionatge ha intentat hackejar el Procés independentista a Catalunya. És igual quan llegeixis aquest titular. 2014, 2017 o 2023. Segueix passant i seguirà passant. Quan encara ressonen els efectes de Pegasus, el software espia d’NSO Group, arriba un nou capítol: Team Jorge. 

Cambridge Analytica, Pegasus, Team Jorge,… any rere any es van succeint els casos de manipulació tecnológica, espionatge i campanyes antidemocráticas a través d’Internet i les xarxes socials

Una investigació realitzada pel consorci Forbidden Stories, format per una trentena de mitjans de comunicació d’arreu del món, ha destapat la feina bruta d’una societat ubicada a Israel i formada per exmilitars i exagents dels serveis d’intel·ligència. Segons ha descobert Forbidden Stories, aquesta societat anomenada Team Jorge ha intervingut ja en 33 campanyes electorals arreu del món, realitzant guerra bruta a la xarxa. 

Un ventall de crims. Sense moral, sense escrúpols i sense fronteres. L’empresa de Tal Hanan converteix el caos i l’odi en el seu negoci. Mètodes variats i criminals: atacs cibernètics; campanyes transnacionals de desinformació; documents falsificats; la incriminació d'adversaris polítics; difusió d'informes falsos; i, fins i tot, robatori de documents bancaris.

Cambridge Analytica, Pegasus, Team Jorge… any rere any es van succeint els casos de manipulació tecnològica, espionatge i campanyes antidemocràtiques a través d’Internet i les xarxes socials.

I entre els exemples, sempre apareix Catalunya i el Procés. No hi ha aturador contra l’independentisme perquè la unitat de l’Espanya del ‘deep state’ és més important i definitiva que la voluntat d’un estat plurinacional. Els matisos espanten i els recursos són infinits. 

Però el cas que acaben de destapar diversos mitjans internacionals, ens porta a considerar diversos aspectes a tenir en compte:  

Contra la democràcia. Ens equivoquem si pensem que aquest és un problema local i d’una ideologia determinada. Aquest és un problema global i que afecta la democràcia com a sistema polític. 

No són casos aïllats. Abans que existís Cambridge Analytica, ja es van produir altres casos de manipulació digital dels ciutadans. S’han multiplicat en aquest segle XXI les empreses, projectes i societats basades en estratègies contra els processos democràtics. Cada cop s’han fet més habituals les fàbriques de bots que intentaven distorsionar l’opinió pública a les xarxes, de forma generalitzada. Des de Macedònia, Rússia, Mèxic, Brasil. Patrons comuns de serveis i empreses dedicades a manipular els votants. 

El producte són els usuaris. James Williams, exestratega de Google, advertia a ‘Clics contra la Humanitat’ que el producte en l’era digital som els usuaris. Les grans empreses tecnològiques dissenyen les aplicacions pensant en com atrapar-nos i atreure la nostra atenció. En aquest cas, l’anomenada economia de l’atenció és un projecte, diu Williams, que “té per objectiu modelar la mateixa base de la nostra política”. Dissenyant estratègies per captar la nostra atenció, condicionem el nostre criteri polític. Aquesta també és la base del treball d’empreses com Team Jorge i tantes altres. No és simplement, màrqueting polític. És manipulació política contra les bases democràtiques de la nostra societat. 

Contra l’odi i la desinformació. S’insisteix sovint que contra la manipulació informativa i la desinformació és clau l’educació. Recentment, s’han publicat diversos articles explicant el cas de Finlàndia on es lluita contra les fake news a través de programes escolars d’educació mediàtica. Els casos escandinaus són molt interessants, però no reflecteixen solucions globals. Entre altres coses, perquè la desinformació també és un problema de construcció de bombolles psicològiques i emocionals de la realitat. Les mentides i l’odi formen part dels processos de construcció psicològica de la realitat. I, d'altra banda, si no hi ha legislacions internacionals contra les empreses i les iniciatives governamentals que promocionen la desinformació, totes les solucions seran estèrils. 

Efectes col·laterals. Un veterà presentador de la televisió francesa, Rachid M’Barki, està suspès després de saber-se que va divulgar notícies tergiversades que li subministrava aquesta empresa israeliana especialitzada en desinformació. Potser insistim poc, però en el moment actual en què es dubta molt de la professió periodística, recordar la importància del periodisme d’investigació per destapar aquest tipus de casos és fonamental. Cal que el periodisme segueixi sent fort per destapar silencis mediàtics o històries oblidades.

L’economia de l’atenció afavoreix el disseny de campanyes per tal de potenciar la desinformació contra els processos democràtics 

I és que en aquests temps on la presumpció d’innocència és més dèbil que mai, ser impactat per campanyes de desprestigi a les xarxes i als mitjans cada cop està més estès. No calen proves autèntiques, només uns quants bots, extorsió, espionatge i propaganda mediàtica contra els ciutadans. Cal seguir lluitant contra els mercenaris de l’odi i les seves campanyes mediàtiques contra la democràcia i els ciutadans.