Una setmana després: noves estratègies i 3 pressupostos per aprovar

Avui fa tot just una setmana que està en marxa el nou Govern de Pere Aragonès, després del trencament amb Junts. Set dies en els quals els partits també han hagut de refer les seves estratègies polítiques. Ho fan mirant el calendari electoral de reüll i amb tres pressupostos sobre la taula per aprovar: Generalitat, Estat i ajuntament de Barcelona.

Per què és important? Aragonès s'ha quedat amb només 33 diputats al Parlament de Catalunya, i això l'obliga a buscar noves majories si vol seguir governant. Aquesta setmana el president mantindrà reunions amb els líders dels principals partits. La resposta que rebi i les estratègies que cada partit marqui a partir d'ara, seran claus per la governabilitat de Catalunya.

• La situació, però, també afecta el govern espanyol i a l'ajuntament de Barcelona. Totes dues institucions han d'afrontar aquesta setmana votacions clau per començar a tramitar els comptes, i tant en un lloc com a l'altre depèn majoritàriament d'Esquerra.

Junts, oposició frontal mentre es reubica

Situació actual: 

• De moment, la direcció de Junts ha optat per fer una oposició dura contra Pere Aragonès. Parlen de Govern "il·legítim", demanen una qüestió de confiança o eleccions i s'allunyen de l'aprovació dels pressupostos.
• Tot i això, cal tenir en compte que un 42% de la militància de Junts va votar quedar-se al Govern. Caldrà veure, per tant, com es reubica aquest sector pragmàtic.

A partir d'ara: 

• Dissabte que ve el partit celebrarà un consell nacional a Vic. Serà un bon moment per veure com s'expressen els dirigents que volien quedar-se a l'executiu. 

ERC, entre la governabilitat i donar joc al PSC

D'on venim:

• Fins ara l'estratègia d'Esquerra era negociar amb el PSOE a Madrid, mentre deixaven al PSC arraconat al Parlament.
• Però davant una oposició frontal de Junts, hauran de recalcular aquesta estratègia i decidir si prefereixen la governabilitat o seguir allunyats del PSC.

Situació actual:

• Quedar en mans dels socialistes al Parlament debilitaria la força dels republicans a Madrid. Fins ara el poder d'Esquerra s'ha basat en el fet que Pedro Sánchez necessitava els vots d'Esquerra, però Pere Aragonès no necessitava els dels socialistes.
• Un reequilibri de forces pot deixar la negociació política en un simple intercanvi de cromos. La taula de diàleg en seria la més perjudicada.
  • Això és essencialment delicat pels republicans ara que estan a punt de treure'n algun rèdit en termes de desjudicialització. La reforma del delicte de sedició podria ajudar, entre d'altres, a Marta Rovira.

A més, deixaria molt tocada l'estratègia electoral dels republicans a vuit mesos per les eleccions municipals.

• Tenen previst bolcar-se a l'àrea metropolitana i vendre-ho com una batalla ERC-PSC. Pactar els pressupostos amb ells, però fer una campanya dura contra els socialistes no s'acabaria d'entendre.

Pel PSC, passi el que passi és un 'win-win'

Situació actual: De moment els socialistes han allargat la mà a Esquerra, tot i que en els últims dies han elevat el to per marcar també perfil propi. Passi el que passi, però, els socialistes hi guanyen.

El motiu:

• Si Pere Aragonès accepta la mà dels socialistes, Salvador Illa guanyarà poder i Pedro Sánchez no haurà de suar la samarreta a cada negociació amb els republicans.
• Si no ho fa, s'evidenciarà la debilitat del govern d'Esquerra en solitari i es podrà vendre com a alternativa. La no aprovació dels pressupostos deixaria Catalunya en un ambient preelectoral que perjudicaria ERC i beneficiaria el PSC.

Els comuns volen mantenir el lloc

D'on venim? Els de Jéssica Albiach han aprovat els dos últims pressupostos, els de 2020 i els de 2022. 

• En aquestes dues ocasions van fer demandes més de mínims per prioritzar l'aprovació dels comptes, però ara volen encarir el seu preu. No volen quedar com una simple crossa en cas que finalment sigui el PSC qui aprovi els pressupostos. 

Situació actual:

• Per això, ja han avisat que negociaran partida a partida i llei a llei. Per aprovar els pressupostos demanen més impostos pels rics i més polítiques socials.

La CUP continua el seu camí

Per últim: No sembla que els cupaires hagin de modificar la seva línia d'oposició dura, malgrat algunes veus de la formació voldrien aprofitar la sortida de Junts per intentar tornar a entrar al terreny de joc i negociar, igual com van fer amb la investidura de Pere Aragonès.