El CNI es nega a donar explicacions sobre el Catalangate a la UE
La directora del CNI, Esperanza Casteleiro, s'ha negat a respondre les preguntes dels eurodiputats sobre el Catalangate, el cas d'espionatge amb el programari Pegasus a dirigents independentistes.
Per què és important? Avui el Comitè que investiga l'ús del programari espia a la Unió Europea ha tractat el cas d'Espanya. Per fer-ho es va demanar la intervenció de la presidenta del CNI.
- Casteleiro ha explicat la legislació que regula el CNI, però s'ha negat a respondre a les preguntes específiques sobre l'espionatge a l'independentisme que li han fet Diana Riba, Jordi Solé i Carles Puigedemont.
Què ha dit? Ha justificat la seva posició dient que legalment no pot parlar de les activitats de l'organisme que presideix fora de la Comissió de Secrets Oficials.
- "La protecció d'interessos nacionals" recau sobre el govern espanyol, ha declarat.
- També ha assegurat que al CNI treballen "des de la més estricta observança de la constitució i l'ordenament jurídic sempre i sense excepcions".
També ha comparegut al Comitè el secretari general de l'Administració Digital, Juan Jesús Torres.
- Ha assegurat que es respondrà la carta que es va enviar des de la Comissió Europea a l'Estat per demanar informació sobre els casos.
Context: Abans de les compareixences de Castelerio i Torres, han intervingut experts i víctimes. Entre els quals, l'advocat Andreu Van den Eynde, víctima de l'espionatge, que ha criticat que els tribunals no estiguin investigant tot i les denúncies.
- El periodista del diari El Confidencial, Ignacio Cembrero, a parlat de l'espionatge per part del Marroc, del qual ha estat víctima.
