El TC apunta que la Constitució no fixa una proporció del castellà a l'escola

El Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha desestimat íntegrament el recurs d'inconstitucionalitat interposat pel grup parlamentari de Vox al Congrés contra la reforma de la llei d'educació feta pel govern de coalició, coneguda com a 'llei Celaá' per l'exministra que la va impulsar. 

Per què és important? El document sosté que de la Constitució no deriva la fixació necessària per l'Estat d'una proporció d'ús del castellà en el sistema educatiu sinó "un patró d'equilibri o igualtat entre llengües" i “un dret efectiu a fer-les servir, que no nega la llei recorreguda”.

• Això podria confrontar amb la sentència del Suprem que imposa el 25% del castellà a les aules sempre que una família ho demani.

Què en sabem? Sobre l’ús de la llengua castellana a les escoles, la sentència explica que la nova regulació “conforme amb la Constitució, garanteix el dret a fer servir el castellà i la cooficialitat de les llengües autonòmiques”, i recorda que és “responsabilitat de l'Estat vetllar pel respecte dels drets lingüístics dels alumnes”.

• El tribunal també rebutja la vulneració de les garanties de procediment legislatiu denunciada pels recurrents, raonant que no queda acreditada la vulneració de cap precepte ni tràmit concret aplicable al procediment legislatiu.
• Tanmateix, nega les impugnacions dirigides contra articles concrets de la llei per vulnerar el dret a l'educació i la llibertat d'ensenyament. 

Què diu? El conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha celebrat la sentència del TC.

• Cambray ha demanat “màxima prudència” però espera que els pròxims pronunciaments que hagi de fer el tribunal “vagin en aquesta línia”. “Es tracta d’una informació rellevant” perquè ens ve a dir que defensa el contingut de la LOMLOE pel que fa a l’ús del català als centres educatius”, ha assenyalat.
• “Vam fer una resposta de país, i ens vam dotar d’una nova llei a través del Parlament i un nou decret llei a través del Govern que ha fet inaplicable la sentència del 25%”, ha recordat. “Això va fer que el TSJC es dirigís al TC perquè es pronunciés, i avui tenim un primer pronunciament que fins ara no havia passat”.

D'altra banda, el ple també ha avalat que els centres privats no rebin fons públics si separen per sexe.

• “De la Constitució deriva un model educatiu pluralista, però no tots els models educatius han de rebre ajuts ni han de tenir un dret subjectiu a la prestació pública”, assenyala.
• "El tribunal ha examinat si la prohibició de finançar públicament l'educació diferenciada és contrària a la igualtat o alguns dels drets educatius i conclou que no ho és”.

Finalment, a la sentència han anunciat vot particular els magistrats Ricardo Enríquez Sancho, Enrique Arnaldo Alcubilla, Concepción Espejel Jorquera i César Tolosa Tribiño, que defensen la inconstitucionalitat de determinats aspectes de la llei.

• Per exemple, sobre l’escolarització d’alumnes amb necessitats especials o bé el dret de les confessions i comunitats religioses a definir el credo religiós.