L'amnistia comença a caminar mentre l'independentisme apunta al referèndum
El Congrés dels Diputats ha donat llum verda a la llei d'amnistia, després d'un intercanvi de retrets entre la bancada del PP i la del PSOE. Un debat que ha acollit la cambra baixa i on Junts i ERC han apuntat al referèndum com a objectiu final un cop es faci efectiva l'amnistia.
Per què és important? Amb 178 vots afirmatius -els mateixos que van investir Pedro Sánchez amb excepció de Coalició Canària- el Congrés va avalar que l'amnistia comenci a caminar.
En detall: PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB, Podemos i BNG van votar a favor de la mesura que el portaveu socialista, Patxi López, va defensar per "la convivència" entre catalans i espanyols. Mentre que els populars van arremetre amb tota l'artilleria dialectal acusant, de nou, a Sánchez de perpetrar la "corrupció política".
- Enfront de l'absent Sánchez -que havia d'assistir al Parlament Europeu- Feijóo ha reivindicat: "Aquest és el primer pagament d'una investidura que ha comprat". "És la tarda més trista i decadent des d'aquella del 23 de febrer", ha clamat. Santiago Abascal, de Vox, ha insistit que l'amnistia és "un cop" a la Constitució, la separació de poders, l'Estat de dret i la igualtat i convivència entre espanyols.
D'altra banda: Patxi López, l'encarregat de defensar l'amnistia, ha argumentat que l’amnistia del 1977 és la demostració que la del 2023 és constitucional; i també que l’amnistia és una mesura per “l’esperança” i per “la il·lusió”. Per tot això, i després de lamentar les paraules d'Abascal contra Sánchez demanant "penjar-lo pels peus", la mesurta de gràcia ha estat aprovada definitivament.
