Eleccions a Catalunya 2024: calendari, vot per correu i candidats

El fracàs de les negociacions pels pressupostos de la Generalitat ha obert una nova etapa a la política catalana amb la convocatòria d'unes noves eleccions.

Context. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va convocar eleccions anticipades a Catalunya per al 12 de maig. Tot plegat, després que el Parlament hagi tombat els pressupostos del 2024.

Calendari de les eleccions del 12-M

Dilluns 18 de març, el president Pere Aragonès signarà el decret de convocatòria electoral, que estaven previstos inicialment d'aquí a nou mesos. Dimarts es publicarà al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC)

• Campanya electoral. La campanya començarà la nit del 25 al 26 d'abril, quan passin 38 dies des que entri en vigor la convocatòria de les eleccions.
  • Durarà 15 dies i acabarà el 10 de maig. Dissabte 11 de maig serà la jornada de reflexió i diumenge 12 se celebraran les eleccions.
• Dissolució del Parlament. Un cop el decret de convocatòria es publiqui dimarts al DOGC, el Parlament d'aquesta legislatura quedarà automàticament dissolt.
• Constitució del nou Parlament. El Parlament de la XV legislatura es constituirà dins dels 20 dies hàbils següents al dia de les eleccions, cosa que deixa el 7 de juny com a data límit.
• Formar nou Govern. Si dos mesos després de la primera votació d'investidura cap candidat no és elegit president de la Generalitat, el Parlament es dissoldrà automàticament i es tornaran a convocar eleccions, que s'hauran de celebrar entre 40 i 60 dies després de la convocatòria.
• Vot per correu. El vot per correu es podrà sol·licitar fins 10 dies abans de les eleccions, és a dir fins al 2 de maig. Els vots es podran emetre entre el 22 d'abril i el 8 de maig.
• Les meses electorals. Les candidatures s'hauran de presentar del 3 al 8 d'abril, i els sortejos de les meses electorals es faran del 13 al 17 d'abril.

Els candidats a les eleccions

Els partits i les coalicions hauran de presentar les seves candidatures davant la Junta Electoral entre el 27 de març i l'1 d'abril.

A més, els partits que es vulguin presentar en coalició a aquestes eleccions ho hauran de comunicar a la Junta Electoral en els deu dies posteriors a la convocatòria, amb el divendres 22 de març com a data límit.

• Al PSC, guanyador de les eleccions anteriors, Salvador Illa s’ha tornat a presentar com a candidat.
• El president català actual, Pere Aragonès, també repetirà com el candidat d’ERC.
• Per part de Junts, el nom de Carles Puigdemont sona amb força, de fet, el secretari del partit, Jordi Turull, preveu que Puigdemont pugui ser a Catalunya per a la investidura. El seu advocat, Gonzalo Boye, ha dit que "Puigdemont està disposat a tornar i que el detinguin", però ha matisat que "no podran impedir que sigui president".
• Pel que fa als Comuns, que encara no tenien candidata, divendres al matí Jéssica Albiach, deia que està "disposada a fer un pas endavant" per ser candidata del partit.
• Enmig de tot plegat es troba la CUP, dins del seu procés intern de refundació. El PUIC ha difós un duríssim comunicat contra la direcció, que vaticina un futur incert per a un partit que haurà d'enfrontar-se ben aviat a les elccions catalanes, després d'haver obtingut "paupèrrims resultats", tal com també lamenta el comunicat fet públic.
• PP i Ciutadans han obert converses per mirar la possibilitat de presentar-se a les eleccions plegats.

Fragmentació de l'espai independentista. Pel que fa a altres formacions independentistes, l'ANC anunciarà avui dissabte els resultats de la Consulta Nacional sobre la Llista Cívica per la Independència.

•  A través de votació telemàtica, els socis han decidit si l'ANC ha de presentar la Llista Cívica a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya.
• L'eurodiputada Clara Ponsatí i el filòsof Jordi Graupera han presentat el seu projecte polític Alhora, que ja han registrat al registre de partits polítics del Ministeri de l'Interior per a presentar-se a les eleccions.

Altres. L'extrema dreta d'Aliança Catalana, amb l'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, al capdavant, també sembla apostar per presentar-se als comicis.

• Tot i les múltiples insinuacions a les xarxes socials, Orriols no ho té fàcil. Fer aquest pas implicaria abandonar el govern municipal i preparar la candidatura amb un partit polític amb poc marge per a crear una estructura sòlida.