Política
El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo
Foto: El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo | @Congreso_Es | X
Amnistia

El PP plantejarà un conflicte institucional entre el Congrés i el Senat per paralitzar la llei d'amnistia

Temps de lectura: 2 minuts
El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo
Foto: El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo | @Congreso_Es | X

La portaveu del PP al Senat, Alicia García, ha anunciat aquest dimarts que la seva formació desenvoluparà a la Mesa de la Cambra Alta, en la qual tenen majoria absoluta, un escrit que planteja un conflicte entre òrgans constitucionals al Congrés per la proposició de la llei d'amnistia.

Com funciona? El primer pas que fan els populars és "instar formalment" al Congrés dels Diputats a "retirar" la llei d’amnistia.

  • D'aquesta manera, es pot activar un mecanisme que pot acabar al Tribunal Constitucional i que "no paralitza la tramitació" de l’amnistia al Senat.
  • "Qualsevol govern espanyol que tingués una mica de dignitat retiraria aquesta llei perquè és l'única sortida decent", ha assegurat Alicia García, que ha retret al PSOE que estigui "acostumat a recórrer a tramitacions fraudulentes".
  • Des d'aquest moment, el Congrés tindrà un termini màxim de resposta de 30 dies. Si no ho fa o la seva resposta és negativa, el pas següent seria portar al Tribunal Constitucional el conflicte de competència.
  • Quan el recurs arribés al Constitucional, l’Alt Tribunal fixaria un termini d’un mes al Congrés per formular al·legacions i també traslladaria la qüestió al Senat i al CGPJ. 

Què esperar? El dictamen esgrimeix que el conflicte es basaria en el "frau constitucional", atès que l’amnistia "està menyscabant l’atribució constitucional del Senat en la tramitació de reformes constitucionals".

  • Per tant, encara que no estigui previst, obre la porta a un mecanisme que podria frenar el camí de l’amnistia a la Cambra Alta.

D'on venim? La Secretaria General del Senat considera que la proposició de llei d'amnistia "vulnera principis, valors i drets fonamentals de la Constitució". 

  • Mitjançant un informe jurídic, els lletrats titllen la norma de "frau constitucional" i de "reforma encoberta de la Constitució".