Sílvia Orriols: "Cal salvar Catalunya de polítiques que omplen els carrers de violència i de misogínia islàmica"

Sílvia Orriols és la candidata per Girona d'Aliança Catalana a les eleccions al Parlament de Catalunya del pròxim 12 de maig. La formació que lidera la batllessa de Ripoll va aconseguir gairebé el doble dels avals necessaris per participar als comicis.

A fons: Per conèixer Orriols més de prop, així com les propostes que presentarà durant la campanya, Principal, 8TV i Canal 4 hi han conversat conjuntament en una entrevista conduïda per la periodista Marta Polo. 

FRAGMENT DE L'ENTREVISTA (que es pot veure íntegra al vídeo)

Ets la notícia de la setmana pel fet d'haver aconseguit els avals per presentar-te com a candidata a les eleccions del 12-M. Com afrontes la campanya electoral? Ha estat tot molt precipitat perquè tampoc ens ho esperàvem. Això ens va obligar a fer aquest desplegament de militància arreu del territori per poder captar tots els avals que ens exigien i malgrat tots els entrebancs i les agressions que vam patir, ho hem aconseguit i, a més a més, amb escreix perquè en moltes zones com, per exemple, Girona hem gairebé triplicat els avals necessaris per poder participar-hi. Estem molt contents i molt satisfets per l'esforç que ha fet la militància i els simpatitzants del partit i de totes les persones que ens han avalat. 

Parles d'entrebancs a l'hora de recollir aquests avals al carrer. Per què? Perquè hi ha hagut ajuntaments de diferents formacions polítiques que en comptes de col·laborar en un procés participatiu d'eleccions, on tots els partits tenen dret a captar aquests avals per poder-se presentar, han enviat directament la Policia Local per desallotjar-nos i que no poguéssim aconseguir aquest objectiu.  

Vostè és conscient que genera inquietud en diferents partits polítics i que, fins i tot, n'hi ha que estan plantejant-se fer cordons sanitaris contra Aliança Catalana. El mateix candidat dels socialistes de Catalunya, Salvador Illa, va dir que ja es va fer una vegada i que es podria tornar a fer, en aquest cas, amb Aliança Catalana... Jo ja vinc prèviament d'un cordó sanitari a Ripoll que crec que no va acabar de funcionar a aquells que el van voler practicar, perquè al final la ciutadania no entén que es vetin opcions polítiques o que s'intenti coartar el lliure pensament. Jo crec que tots hem de poder dir la nostra i posar les nostres idees sobre la taula i, a partir d'aquí, hem de confrontar aquestes idees. El que no es pot fer és arraconar i estigmatitzar les opcions polítiques que no t'agraden perquè això no és democràtic i, a més, és privar la ciutadania de poder escollir amb tota llibertat la seva opció política. 

Veiem moltes vegades que vostès acaben sempre els seus comunicats dient "Salvem Catalunya". De què cal salvar Catalunya? Cal salvar Catalunya de l'extinció, en termes culturals i lingüístics. Cal salvar el país d'aquestes polítiques desastroses dels darrers anys que ens han omplert els carrers de violència, d'inseguretat i de misogínia islàmica. Ja hi ha més dones amb vel islàmic circulant pels nostres carrers que cabells voleiant lliures. Això és inadmissible a l'Europa del segle XXI. Hem de protegir la nostra civilització contra totes aquestes amenaces. 

Pel que fa a l'àmbit lingüístic, hem d'apostar clarament per la llengua catalana perquè pugui recuperar terreny i salvar-se de l'extinció. Les institucions han de promoure una sola llengua i s'han de comunicar amb els ciutadans en una sola llengua perquè tothom que viu al país l'ha de comprendre i poder parlar. El que no és normal és el que fa ara la Generalitat que fa les comunicacions en tres i quatre idiomes i elabora els prospectes en tres i quatre idiomes. Els prospectes que es troben en els instituts sanitaris catalans són en àrab i altres idiomes i ningú t'obliga a fer-los en aquests idiomes. Per tant, hi ha una voluntat clara d'aquest Govern de cedir davant de la població estrangera i de renunciar a la pròpia llengua. D'alguna manera, la pròpia administració està impedint que els nouvinguts aprenguin la nostra llengua facilitant-los la informació en altres idiomes. 

Quan estem parlant d'un servei sanitari, no troba bé que tothom pugui entendre la informació per tenir un servei assistencial de qualitat? Jo si me'n vaig al Marroc segur que no trobaré un prospecte en català en cap hospital marroquí. Em sembla que tots hem de defensar allò que és nostre.

Segurament no hi ha tanta població catalana al Marroc com marroquins a Catalunya... Independentment, encara que hi fos, segur que no s'adaptarien perquè a la majoria d'estats del món prioritzen la seva cultura per damunt de la cultura dels estrangers, menys a Catalunya, on tenim aquesta consciència d'esclau que sembla que hàgim de renunciar permanentment a la nostra identitat per cedir contínuament a les identitats que ens vénen de fora. I no ha de ser així. La nostra voluntat ha de ser que tots els immigrants aprenguin la nostra llengua i la coneguin i, per tant, no se'ls pot facilitar tot aquest tipus d'informació i documentació en el seu idioma. Són ells els que s'han d'integrar al país, no nosaltres que hem de fer sobreesforços perquè ens entenguin. 

Genera molta expectació el fet que vostè defensi el constituir-se com Estat quan venim d'un procés llarguíssim culminat el 2017 en què la proclamació d'independència va ser una cosa molt minsa, on hi va haver càrregues policials i càrregues jurídiques, on moltes persones van acabar a la presó o van haver-se d'exiliar... Com ho faria vostè perquè tot això no passés? El primer pas és tornar a encisar tota aquesta població que ha quedat desencisada per les nefastes conseqüències de l'1-O, perquè en el fons tots som conscients que la independència ens convé i ens convé molt. Un cop engrescada la ciutadania és important tenir una legitimitat democràtica dins el Parlament de Catalunya i un cop aconseguida la majoria a les urnes s'ha de procedir a la declaració unilateral. Nosaltres aspirem a substituir les formacions que van trair el poble de Catalunya i que van abandonar el referèndum i el van invalidar ells mateixos abans fins i tot que ho fes l'Estat espanyol amb aquesta proclamació efímera d'independència i la suspensió posterior. ERC no seria un soci adequat, però sí que podem exercir-li una pressió perquè es vegi pressionat a acceptar la voluntat popular. 

Quan parla dels problemes reals de Catalunya sempre surt la paraula immigració. No té por que el fet d'atacar tant la immigració li generi un efecte contrari? No, perquè jo crec que la immigració condiciona molt el nostre dia a dia en tots els àmbits. En l'àmbit educatiu és evident que hi ha un endarreriment escolar general per culpa de l'arribada constant d'alumnes nouvinguts que no entenen el català ni tenen coneixements mínims i que fan endarrerir el conjunt de les aules. Així ho demostra l'informe PISA. 

També en l'àmbit sanitari hi ha unes llistes d'espera que no s'havien vist mai, persones que han contribuït tota la seva vida i que, de cop, agafen un càncer i han de fer aquestes llistes d'espera per poder-se operar arriscant la seva salut. I això passa perquè aquí tothom que acaba d'arribar -fins i tot entrant irregularment- té targeta sanitària i pot fer ús dels nostres serveis públics. Això és un greuge contra els ciutadans catalans.

També ens afecta en l'àmbit econòmic, en l'accés a les ajudes socials. Els catalans vulnerables mai tenen accés a les ajudes socials perquè sempre hi ha un nouvingut que et pot demostrar un menor nombre d'ingressos. 

La gent quan marxa del seu país d'origen ho fa per necessitat, no considera que s'ha de tenir aquest punt de solidaritat respecte a aquestes persones perquè no tenen una manera de sobreviure en els seus països d'origen? És evident que dins d'Europa no hi cap tota Àfrica ni tot Sud-amèrica i que això s'ha de regular i limitar, independentment de les històries personals que ens poden commoure a tots. Nosaltres hem de vetllar pels drets i interessos dels ciutadans catalans perquè no aspirem a ser una ONG sinó a ser un estat solvent, pròsper i segur.

Què li sembla que ERC hagi felicitat a les xarxes la fi del Ramadà en una fotografia on es veia un poliesportiu dividint amb una reixa els homes i les dones resant? Em sembla vergonyós i inadmissible que el partit que governa a Catalunya accepti aquesta misogínia pel fet de ser islàmica. És a dir, durant molts anys, es va defensar la laïcitat en aquest país però està clar que només era cristianofòbia perquè, en canvi, en aquesta religió forana s'hi han abocat i tot són felicitacions. A mi personalment m'ofèn bastant que no es feliciti la Setmana Santa -que és la religió pròpia de Catalunya- i que, en canvi, es felicitin religions que han dut components misògins damunt casa nostra.  

Jo soc conscient que la Generalitat no té competències importants en immigració, però una cosa és que tu no puguis expulsar immigrants perquè és competència de la Policia Nacional i de l'Estat espanyol, i l'altra cosa és que tu reclamis que en vols més. El "volem acollir" del senyor Pere Aragonès és un efecte crida incessant cap a Catalunya. Si comparem el grau d'immigració de Catalunya amb el que rep el País Basc o altres zones de la península Ibèrica, és molt més exagerat el nostre. 

Vostè ha assenyalat fins i tot al Govern espanyol d'intentar col·locar més immigrants a Catalunya i centralitzar-los cap aquí pel fet de minorar la cultura catalana. Sí, jo crec que hi ha una clara voluntat del govern espanyol de residualitzar encara més la catalanitat a Catalunya, d'acabar de diluir-nos per posar fi a la problemàtica i que no puguem guanyar mai més un referèndum. Per tant, hi ha una vocació d'enviar-los cap a Catalunya. I com més conflictius siguin, i com més antioccidentals siguin, més cap a Catalunya. I això d'alguna manera el govern català no ho pot consentir. Ens estan intentant diluir a base d'enviar-nos un tipus d'immigració que clarament no s'integrarà mai.