Comença la campanya: Illa aspira a guanyar i Puigdemont a governar amb risc de repetició electoral

Els partits polítics catalans estaran en campanya a partir d'avui. Des d'aquesta mitjanit i fins al pròxim 10 de maig podran demanar el vot als electors i les electores.

Per què és important? Els 5 dies de silenci de Pedro Sánchez i la possibilitat que abandoni el govern espanyol, afegeixen més incertesa a aquesta campanya. 

Què en sabem? Les d'aquest 2024 són les primeres eleccions postprocés, considerant que ERC i Junts han trencat el cordó sanitari que havien posat als partits espanyols pactant amb el PSOE la investidura de Pedro Sánchez a canvi d'una amnistia a l'independentisme.

• També són els comicis en els quals el PP espera recuperar el seu múscul electoral a Catalunya a costa de la desaparició de Ciutadans i de la irrupció d'una nova força política independentista, Aliança Catalana.
• El PSC de Salvador Illa aspira a tornar a guanyar les eleccions, però sabent que difícilment podrà governar.
• Carles Puigdemont, que ha promès aquest cop sí tornar a Catalunya pel debat d'investidura, pretén obligar a passar a Pere Aragonès a la col·lecció dels expresidents. 

PSC. El partit liderat per Salvador Illa, que es presenta per segona vegada a la presidència de la Generalitat, ho té tot de cara per guanyar les eleccions del pròxim 12 de maig. Així ho indiquen tots els sondejos. Els socialistes posaran tota la carn a la graella, amb la campanya més cara i amb la presència de tòtems nacionals com Pedro Sánchez i José Luis Rodríguez Zapatero quasi diàriament, amb l'objectiu de recuperar el Govern que no dirigeixen des del segon tripartit amb José Montilla. Un nou tripartit amb ERC i els Comuns, que s'albira difícil, és pràcticament l'única aliança que permetria a Illa governar.

• Caldrà veure també si l'amnistia que s'aprovarà en plena campanya, amb un important rebuig a l'Estat i a Catalunya, i la seva relació amb el 'cas Koldo' de presumpte corrupció amb la compra de mascaretes durant la pandèmia, passa factura o no al PSC. Tot apunta que guanyarà, però que haurà de tornar a liderar l'oposició, en cas que hi hagi legislatura.

ERC. El partit que governa la Generalitat en l'actualitat és qui té més a perdre, junt amb Ciutadans, en les eleccions d'aquest diumenge. El president i candidat a la reelecció, Pere Aragonès, que es presenta per segon cop, va decidir avançar els comicis al no aconseguir els suports necessaris per a aprovar els pressupostos. Tot i que ell sempre havia promès que no hi hauria avançament electoral. Que les eleccions serien en 2025, com tocava.

• Els sondejos vaticinen un enfonsament d'ERC, que podria caure a la tercera força, i veure's obligada a donar a governar amb Illa i els Comuns, amb Junts, donar el Govern a un dels dos partits o forçar una repetició electoral.

Junts. Carles Puigdemont torna a posar la seva cara als cartells de Junts, ara +Puigdemont per Catalunya, per tercer cop. Fins ara no ha guanyat en cap de les tres ocasions que ho ha intentat. En aquesta ocasió, amb l'amnistia a punt de ser efectiva, la seva promesa de tornar a Catalunya si compta amb els suports per ser investit pot acabar sent una realitat. De fet, a diferència de fa tres anys i mig quan es va quedar a Bèlgica, aquest cop s'ha acostat fins a la frontera de La Jonquera per fer la campanya.

• Evidenciant l'acostament a Catalunya. Els últims sondejos apunten a una remuntada que el faria superar ja a ERC i acostar-se al PSC d'Illa. Guanyar les eleccions, cosa que no sembla fàcil avui en dia, és clau per assegurar-se la presidència.

VOX. El partit dirigit a Catalunya per Ignacio Garriga, que serà candidat a la presidència per segon cop, va ser la gran sorpresa fa tres anys aconseguint 11 diputats i sent la tercera força política. Ara Vox pretén seguir creixent amb crítiques a l'amnistia i aprofitant la descomposició de Ciutadans. Tot i que vigilant de prop al PP que podria superar-los i desbancar-los com a quarta força parlamentària. 

CUP. El partit independentista situat més a l'esquerra, considerats antisistema, es presenta a aquestes eleccions com els únics purs que s'han mantingut fidels al desig del poble català. Laia Estrada, que es presenta a la presidència per primer cop, relleva en el càrrec a la badalonina Dolors Sabater. Els cupaires, que tenen 9 diputats en l'actualitat, podrien perdre la meitat dels representants segons els sondejos. Tot i vendre's, per plantar cara a ERC i Junts, com els únics que no pacten amb el PSOE.

En Comú. Jèssica Albiach, que ja va ser candidata pels ECP l'any 2021, tornarà a intentar-ho aquest 2024. Però ja fora de Podem, formació en què militava i de la que es va donar de baixa. Els Comuns, que van quedar en segona posició en les passades eleccions generals, aspiren a mantenir els resultats obtinguts fa tres anys i que això els serveixi per entrar al Govern -condició sine qua non perquè donin suport a qualsevol investidura, han dit-.

• Un dels dubtes en aquesta campanya, en la que la líder de Sumar, Yolanda Díaz, hi participarà tres cops, és si la marca catalana de la vicepresidenta pateix electoralment com a Galícia i el País Basc. 

Ciutadans. Després d'haver guanyat les eleccions l'any 2017 i de perdre el 70% dels diputats l'any 2021, Ciutadans es prepara per ser una força extraparlamentària divuit anys després de la seva fundació. Catalunya, la regió on va néixer el partit, es convertirà així la que abaixa també la persiana de la formació taronja. Cap sondeig li atorga representació i els seus votants es distribueixen entre les formacions constitucionalistes. Carles Carrizosa n'és el candidat per segon cop.

Partit Popular. El PP d'Alejandro Fernández, un dels candidats més veterans, que repetirà per tercer cop després que el seu nom fos posat en dubte per la direcció nacional del partit, aspira a quadruplicar el nombre de diputats que té actualment. Passant dels 3 als 13 o fins i tot 14.

• Després d'uns anys complicats per la formació a Catalunya, pagant el preu de la gestió del procés i la irrupció de Ciutadans i Vox, el PP pretén recuperar el seu múscul electoral i convertir-se en la principal força constitucionalista al Parlament.

Aliança Catalana. La formació que va fundar la batllessa de Ripoll, Sílvia Orriols, apunta que es convertirà en la gran sorpresa d'aquesta campanya i d'aquestes eleccions. El partit independentista, repudiat per la resta de formacions sobiranistes tradicionals que la titllen de racista i xenòfoba, pot tenir la clau de la governabilitat.

Què esperar? Després d'una llarga precampanya, tot apunta a que les pròximes dues setmanes seran d'alta intensitat política amb retrets constants i fins i tot insults entre les diferents candidatures i els candidats. Cadascú farà públics els seus compromisos, però res fa preveure que, de la campanya, es puguin visualitzar futures aliances o fins i tot la conformació d'un Govern. L'escenari d'una repetició electoral a la tardor, amb una campanya reduïda a una setmana, no és descartable.