Les claus de la llei trans, ja definitiva: canvis al DNI, edat mínima...

La llei trans i LGTBI ja és definitiva, després d'haver estat sotmesa a un tumultuós camí fins a la seva aprovació per part del Congrés aquesta setmana. Aquestes en són les claus.

Per què és important? Espanya s'ha convertit en el novè país d'Europa que permet el canvi de sexe legal sense requisits, segons Newtral. El nou text incorpora destacats canvis destinats a reconèixer la diversitat d'identitat i de gènere.

D'on venim: La llei és resultat del pacte dels socis de coalició, PSOE i Unidas Podemos, tot i que han protagonitzat diversos enfrontaments durant tots aquests mesos.

• El Ministeri d'Igualtat d'Irene Montero feia que, a partir dels 14 anys, no fos necessària una autorització judicial per fer un canvi de sexe, mentre que els socialistes apujaven l'edat als 16.
• Finalment, els de Pedro Sánchez s'han quedat sols defensant la seva esmena a la comissió d'Igualtat i la llei s'ha aprovat amb el text de la ministra de la formació morada.

A la pràctica:

• El DNI s'adaptarà al gènere sense necessitat de diagnòstic mèdic ni hormonació obligatòria per als majors dels 14 anys. A partir d'ara, es pot canviar fàcilment el sexe legal de l'individu, aquell que s'assigna segons l'aparença externa dels genitals. Només cal fer la sol·licitud al Registre Civil, tot i que la llei estableix una mena de període de reflexió, obligant a emplenar un primer formulari i ratificar la petició després, en un termini màxim de quatre mesos.
  • Amb 16 i 17 anys, es pot demanar la rectificació de la menció registral del sexe sense el consentiment dels pares ni presentar documents. Amb 14 i 15 anys, cal fer el tràmit acompanyat dels tutors legals, tot i que tampoc cal documentació específica.
  • Els menors de 12 i 13 anys no tenen reconeguda l'autodeterminació de gènere, sinó que han de complir uns requisits. Cal presentar documents que demostrin que no estan conformes amb el seu sexe legal i una autorització judicial, per a la qual el jutge pot demanar qualsevol prova que consideri necessària.
  • Els menors de 12 anys queden fora de la llei; per a ells, no estableix cap mecanisme per adaptar el seu sexe legal.
• Seguint amb el DNI, es pot canviar el nom per adaptar-lo a la identitat de gènere real sense cap mena de restricció d'edat.
• El text prohibeix la mutilació genital de persones intersexuals i les teràpies de conversió tot i que hi hagi consentiment de l'individu o dels tutors legals; ambdues pràctiques són infraccions molt greus des d'ara.
• Permet també la filiació dels fills de parelles de dones sense necessitat de casar-se. El Codi Civil permetia als pares la filiació d'un menor, fill d'una dona, sense estar casat, un dret que no tenien les parelles del mateix sexe. Ara, inclou el terme "progenitor no gestant", ampliant aquesta possibilitat a les parelles lesbianes, que fins ara havien de casar-se o adoptar per poder filiar un menor.
• Alhora, la llei blinda la reproducció assistida de parelles lesbianes i dones que vulguin ser mares en solitari, quelcom permès des del 2021 però no amb rang de llei.

Tanmateix: Algunes de les reivindicacions d'entitats LGTBI i trans han quedat fora del text.

• Per exemple, no reconeix legalment les persones no binàries; és a dir, aquelles que no es reconeixen amb cap dels gèneres establerts i que demanen ometre'l al DNI.
• Alhora, les hormones i altres tractaments de processos de transició no queden inclosos a la Seguretat Social.
• Tampoc no es reconeix la violència intragènere, produïda entre parelles del mateix sexe.