Andrés C., psicòleg del SEM: "En un intent de suïcidi, importa el que diem i el que no diem"

Quan tot falla, quan la societat, l'entorn i els serveis sanitaris i d'atenció no són suficients per aturar un suïcidi, hi ha persones com l'Andrés que fan un pas endavant per intentar evitar el fatal desenllaç.

Qui és qui: Andrés Cuartero és el cap de psicologia del Servei d'Emergències Mèdiques (SEM) i especialista en Psicologia Clínica.

• Ha atès famílies que han perdut éssers estimats per una mort traumàtica. També és especialista en el suïcidi, en part, per les seves actuacions al carrer en temptatives de suïcidi.
• És qui parla directament, o bé per telèfon, amb persones que ja no troben motius per seguir vivint.
• La seva feina demana una gran delicadesa i tacte. No intenten convèncer, sinó que més aviat busquen persuadir a l'individu perquè ell mateix arribi a la conclusió que viure val la pena.
• A Catalunya, un grup d'entre 20 i 25 psicòlegs són l'última barrera contra el suïcidi. 

Què empeny una persona a suïcidar-se? 

Per entendre bé una conducta tan complexa ho hem d'entendre com un procés. No es basa en un moment o situació estressant concreta. Quan una persona arriba a l'intent de suïcidi és el resultat d'un procés bastant llarg que es pot prolongar setmanes, mesos i, a vegades, anys.

Estem dissenyats per sobreviure. El suïcidi és una conducta antinatural. Si entenem això com a procés, podrem entendre que hi ha molts factors i com, en un moment, poden actuar com un factor precipitant o facilitador de la conducta. De vegades, convertim el factor com un diagnòstic, una notícia que s'ha rebut, com una causa del suïcidi, però allò ha estat precipitant que ha actuat com un disparador, no és la causa.

Es parla molt que la salut mental està al darrere del suïcidi

Es diu que és l'element principal, però jo tinc versions una mica dispars. No podem negar que la salut mental i la depressió són elements, però hi ha d'altres, com ara no complir els objectius vitals, sumar fracassos, malalties físiques, no aconseguir situar-se en la vida que tingui sentit. Això pot portar a algú a la desesperança. No tothom que es suïcida té una malaltia mental. No tothom que té depressió se suïcida. Per poder viure ens hem d'omplir d'esperança i, de vegades, les persones entren en un procés invers.

Què fa el SEM per prevenir el suïcidi i com treballen els psicòlegs com vostès per evitar-lo en última instància?

El SEM té el telèfon 061 on els professionals valoren cada cas i fan un triatge. També tenim les emergències intrahospitalàries, psicòlegs que treballen sobre el terreny amb una temptativa en curs. La Psicologia d'Emergències és nova. Cada vegada acudim més als serveis. 

Quan es van començar a fer aquestes actuacions?

Tot això va començar el 2006 i ha anat evolucionat, sobretot els últims quatre o cinc anys. Encara falta molt per fer, per exemple, implementar protocols conjunts amb els cossos de seguretat; els mossos la urbana. Gairebé sempre són els primers a arribar, però la immensa majoria no té procediments. 

De vegades, s'activa simultàniament una unitat del SEM o els bombers. Abans hi ha hagut intents previs de persuasió per part dels agents. Hem de millorar rels protocols per tenir informació o perquè es pugui enviar de manera immediata suport d'atenció psicològica en els primers moments. 

Per què és important intervenir en un primer moment?

Les crisis suïcides són temporals, estant limitades en el temps. Hem d’aconseguir que la persona funcioni de manera més reflexiva i desestimi, que faci un pas enrere.

Què li dius a una persona que es vol suïcidar quan la tens cara a cara?

Quan una persona es troba en situació de crisis, el seu cervell es mou per instints, hi ha un risc. Encara que no vulgui, pot tenir un accident durant la temptativa. El nostre objectiu és mantenir el contacte a través del còrtex, de la reflexió. Així, pot entrar en dubtes i, si és més reflexiu, es pot aconseguir frenar.

És important el que diem i també el que no diem. A vegades és més important escoltar tot el que la persona ens vol dir. Com més parli més connectarà amb la realitat i serà més reflexiu. D'alguna manera arribem a empatitzar amb el problema. Hi ha frustracions i potser aquesta és l'única ocasió de poder parlar de les necessitats que té. Si som capaços d'escoltar de manera activa sense jutjar, sense intentar convèncer, podem aconseguir que es deixi ajudar. 

Quant temps es prolonguen els vostres serveis?

Hem estat 9 hores parlant. No són intervencions curtes i s'ha de mantenir la compostura. En ocasions volem anar massa depresa, amb estratègies d'engany i no ho aconseguim... Els cossos de seguretat vetllen més per a la seguretat, prefereixen estratègies d'engany, però nosaltres no. Ens falta, com deia, un protocol conjunt.

En quin percentatge teniu èxit? 

Ho aconseguim en un 90%. 

Quants psicòlegs d'aquest perfil hi ha a tota Catalunya?

De psicòlegs d'emergència intrahospitalària tenim a totes les regions sanitàries. Són entre 20 i 25 psicòlegs. Acompanyen les famílies en casos de morts traumàtiques, violències seuxals... Al mes tenim entre 70 i 80 casos entre persones mortes i ferits greus. La incidència en suïcidi és baixa, però estan augmentant les temptatives.

Creu en l'efecte crida dels mitjans?

L'OMS dictamina que s'ha d'informar responsablement. Si no en parlem, no podrem abordar-ho. No ajuda donar detalls, però tampoc provoca un efecte crida massa gran. Pot donar idees, es construeix al cap, és una possibilitat.