Societat
Imatge d'arxiu de Mossos d'Esquadra
Foto: Imatge d'arxiu de Mossos d'Esquadra | X / @mossos
Gihadisme

Catalunya concentra un terç del gihadisme a Espanya i n'és el principal focus, segons Elcano

Principal
Actualitzat: Divendres, 29 de març de 2024. 09:00
Temps de lectura: 3 minuts
Imatge d'arxiu de Mossos d'Esquadra
Foto: Imatge d'arxiu de Mossos d'Esquadra | X / @mossos

Els gihadistes son, a Espanya, cada vegada més joves i el seu procés de radicalització tendeix a produir-se via online. Ho apunta un estudi que ha portat a terme el Real Instituto Elcano amb motiu del vintè aniversari dels atemptats de l'11M. 

Per què és important? Segons aquest informe, el fenomen de la radicalització es produeix de manera força concentrada en alguns punts de l'Estat, amb especial rellevància en el cas català. 

D'on venim? Per fer aquesta anàlisi s'han tingut en compte els casos de 205 gihadistes condemnats o morts a Espanya durant el període 2012-2023. 

Què en sabem? Catalunya concentra més del doble de casos que la Comunitat de Madrid, que és el segon focus de gihadisme a Espanya. "Mentre la importància de Catalunya es manté com a comunitat autònoma de residència dels gihadistes a Espanya, el percentatge de la comunitat de Madrid minva notablement", indica l'estudi.

  • Catalunya: 35,8%
  • Madrid: 15,3%
  • Ceuta: 10%
  • Melilla: 8,4%

Perfil. A Espanya, el perfil del gihadista que en el moment de ser detingut o de morir tenia antecedents penals per delictes diferents dels delictes de terrorisme correspon a:

  • "Un home (97,9% dels casos), d'entre 24 i 38 anys (64,6%), musulmà d'origen (91,5%), casat (53,6%), marroquí (52,2%) o espanyol (30,4%) sobretot de Ceuta i Melilla, força més freqüentment adscrit al segment social de les segones generacions (50%) que immigrant de primera generació (30%), resident a aquestes dues ciutats autònomes (23,8%) i a altres de Catalunya (40,5%), amb estudis primaris (33,3%) o secundaris (41,7%)", s'afirma textualment a l'estudi. 

Amb més detall. Elcano constata una tendència al rejuveniment dels perfils que es radicalitzen. 

  • Els menors de 18 anys eren un 17'1% entre 2001 i 2011, percentatge que ha crescut fins al 23'4% en el període 2012-2023. 
  • En canvi, la franja d'edat de 18 a 29 anys tendeix a la baixa i ha passat del 54'3% entre 2001 i 2011, al 47'8% entre els anys 2012 i 2023. 

Més dades. En el procés de radicalització dels menors és fonamental un vincle previ amb activistes gihadistes, que s'ha produït en el 81'3 dels casos. 

  • Llaços familiars: 48'1%
  • Amistat: 29'6%
  • Veïnatge: 22'3% 

A més, l'estudi revela que és falsa la percepció que, com més joves, més violents, ja que aquests menors acostumen a dedicar-se a tasques preparatòries, a diferència dels adults que assumeixen funcions operatives. 

D'altra banda, la "prevalença de l'àmbit online en els processos de radicalització" és cada vegada més important, segons aquest estudi. 

  • Hi té presència en el 86'6% dels casos analitzats. 
  • En el 40% dels casos la radicalització digital va ser exclusiva. 

Finalment, cal destacar que l'estudi fa menció a "la cèl·lula que va perpetrar els atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrills el 2017".

  • "Aquesta cèl·lula extensa, composta per 10 individus, pretenia dur a terme una seqüència de gran envergadura a Barcelona i possiblement també París"
  • "L'ambició del pla, així com les mesures de seguretat adoptades pels terroristes durant el procés, assenyala directament els coneixements i l'experiència del seu líder, l'imam Abdelbaki Es Satty, un individu amb llarga trajectòria gihadista a Espanya".  

Més informació

Categoria: Societat
Etiqueta: Terrorisme
Notícies relacionades