Què hi ha de cert sobre la presència de mercuri al peix que mengem?

No és una llegenda urbana. Tot el contrari, és un problema seriós. El peix i el marisc que mengem poden contenir mercuri provinent d'aigua contaminada. Així ho confirma l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) en un article recent on detalla quins peixos poden estar més afectats per aquest metall tòxic. 

Per què important? L'Agència de Seguretat Alimentària (AESAN) ha alertat diverses vegades de la presència de mercuri i és molt restrictiva amb algunes espècies de peix i amb alguns grups de població vulnerables com les dones embarassades i els nens.

D'on venim? Fa ben poc, el Sistema d'Alertes Europees de Seguretat Alimentària (RASFF), ha notificat a les autoritats espanyoles la presència de nivells de mercuri superiors al límit legal permès en unes rodanxes de peix espasa congelat perquè es procedeixi a la seva destrucció i no arribin al mercat.

Què en sabem? Segons l'OCU, els peixos grans i predadors, com el peix espasa i la tonyina vermella, acumulen més mercuri que els petits.

• L'organització recomana incloure a la dieta peix més variat com marisc, peix blanc i peix blau. 
• És important reforçar la ingesta de peix menys contaminat com la daurada, la sardina, el llenguado, la truita o el salmó.
• Paral·lelament, s'aconsella reduir el consum de les espècies més contaminades. 
• No és una bona mesura disminuir de manera general la quantitat de peix que ingerim. 
• Nuticionalment, el peix té un pes essencial per a una alimentació equilibrada i rica en "proteïnes d'alt valor biològic, vitamines A, D i B12, iode i seleni". 

Amb més detall. L'OCU ha analitzat "més de 100 productes majoritàriament frescos" i també "productes congelats i en llauna". D'aquest estudi, l'organització ha extret un seguit de conclusions: 

• Segons l'organització, "la majoria dels productes analitzats presenten nivells baixos de mercuri", com per exemple, els musclos, les cloïsses, els pops, els calamars, els llagostins i espècies de peix com salmó i llenguado.

En canvi, la concentració és alta a la tonyina vermella, el peix espasa, l'empeador i els taurons tintorera, "tots ells peixos predadors, de grans dimensions i longeus".

A més, l'OCU assegura que "el nivell mitjà de mercuri és menor als productes d'aqüicultura que als de pesca".

Context. El mercuri s'allibera al medi ambient a través de processos naturals i és present a terra, aigua i atmosfera.

• Segons aquesta organització, "l'activitat humana aporta grans quantitats de mercuri al medi ambient mitjançant la incineració de residus sòlids, la utilització de combustibles fòssils o l'ús a les indústries d'aquest metall".
• En el cas de l'home, el consum de peix constitueix la font d'exposició més gran a aquest contaminant, afirma l'OCU. 
• El metilmercuri és, a parer de l'Organització Mundial de la Salut, un dels sis compostos químics més perillosos presents al medi ambient.
• El mercuri pot induir efectes tòxics en el sistema nerviós, el desenvolupament neuronal, els ronyons, el fetge i els òrgans reproductius.

Consulta la llista. Mira AQUÍ la llista de tipus de peix i de marisc amb contingut baix o elevat de mercuri. 

#Alimentación ¿Qué pescados tienen más mercurio? ¿Cuánto pescado podemos consumir sin riesgo?
ℹ Los pescados grandes y predadores, como el pez espada y el atún rojo, acumulan más mercurio que los más pequeños. Consulta recomendaciones de consumohttps://t.co/jtkLCzeJO2

— OCU (@consumidores) March 11, 2024