Emma Vilarasau lamenta que no li truquin de la tele: "No em surt res important des de 'Ventdelplà'"

Emma Vilarasau prepara l'estrena de Tots eren fills meus al Teatre Lliure de Barcelona. Nou projecte, sota la direcció de David Selvas, després d'anys dedicada gairebé en exclusiva al teatre. Allunyada de la televisió, l'actriu lamenta que no li truquin.

Què sabem? Vilarasau ho ha explicat aquest cap de setmana en una entrevista al diari Ara. Segons l'artista, si els últims anys no ha fet pràcticament cinema o televisió no ha estat per desig seu. Desconeix per què no li ofereixen projectes, i assegura que l'últim va ser fa més d'una dècada a TV3, quan donava vida a la Teresa Clarís de Ventdelplà.

Què diu Emma Vilarasau?

• "M’han sortit coses puntuals, però si em diuen que he de gravar demà passat, doncs no puc. Però no m’ha sortit un projecte important".
• "L’últim que vaig fer és una sèrie per RTVE Play, Ser o no ser, sobre l’adaptació a l’escola d’un adolescent trans. Això és el que he fet en 15 anys des de Ventdelplà".
• "Els meus pobres agents de Madrid em demanen quan tinc dates, però és que el teatre me’l programo amb dues temporades d'antelació. No els puc abandonar perquè em surti una sèrie".
• "Em diuen que no estic mai lliure, però tampoc no puc estar esperant que em donin alguna cosa".

En detall: L'Emma reflexiona sobre fer carrera al teatre, i el fet que li hagi tancat portes. "Però no és excusa. Ni un sol projecte? No crec que sigui perquè soc mala actriu. O és l’edat o no ho sé", lamenta a la mateixa entrevista. "Tampoc és que ho trobi a faltar. A vegades dius "m’agradaria fer una sèrie per fer calés", perquè es fan molts més diners que al teatre. Però com que he anat fent, i no he parat, estic bé", conclou.

A més, Vilarasau ha recordat també les seves paraules a Col·lapse de TV3 el passat mes d'octubre, quan va parlar de la seva inseguretat pel físic i el seu pes. Una situació que arrossega d'adolescent i per la qual ha fet règim tota la vida. "Hi ha una pressió que ens pot fer molt desgraciades" diu abans de defensar:

• "No podem jutjar la gent que s’opera. Que s’operi qui vulgui. Però crec que hem de ser conscients de per què ens volem operar. Que siguis conscient que la teva mirada sobre tu mateixa està condicionada per la mirada d’ells".
• "Ara diuen que cal acceptar la diversitat estètica. Però després veus qui surt i no. L’edatisme, el racisme i la grassofòbia són la mateixa cosa. Les dones hem tingut uns models estètics molt bèsties. Impossibles d’assumir. Era una tortura".
• "Mai estaràs contenta amb el cos que tens, encara que el tinguis de puta mare. Sempre pensaràs "Ai, les cames. Ai, el cul". T’ho dic jo, que ho he patit, i he passat èpoques molt dures de no agradar-me, de posar-me a fer dietes bèsties que després em quedava anèmica".

Per acabar: Vilarasau ha reivindicat també la necessitat de saber envellir per acceptar el moment de morir. "Et vas fent vell perquè acceptis que un dia et moriràs. La Madonna s’ha operat, i si ella és feliç doncs millor per ella, però és que es morirà igualment, amb la cara tibant, però es morirà", apunta. Una reflexió que s'aplica a ella mateixa: "Si m’opero les tetes, la cara... Tindré 80 anys i semblaré que en tingui 50, però em moriré igualment. Amb els pits aquí dalt. És difícil, eh?, perquè la pressió és molta".