Carnestoles al Circ

Què voleu que us digui, al Circ ens agrada més celebrar el que sigui que qualsevol altre cosa, així que el passat dijous, dijous llarder, vam decidir celebrar el carnaval. I ho vam fer a la nostra manera: disfresses, concursos, i sobretot , el que més ens agrada: que hi hagi membres del programa que no sàpiguen què passarà en directe i s’ho trobin.

Com us deia la setmana passada sempre s’ha dit que a la tele tot és mentida, i hi ha part de raó en aquesta afirmació però també és veritat que ens encanta que passin coses que algú no esperi. Les reaccions són de debò. Els col.laboradors del Circ mai no tenen tota la informació. Ens encanta que sigui així, però llavors un dia se’t gira en contra.

La setmana passada  em va passar dues vegades. El dilluns, els meus companys estimats em van portar una empresa que ajuda a les persones a trobar parella, així sense avisar. Molt interessant la visita de la Mari Carme de Samsara, i dijous  a la nit, després que un munt de nits jo muntés joc sorpresa perquè algú acabés tacat de dalt a baix, em van organitzar un joc on la víctima era jo. Ideal. No pots pretendre ser sempre el que fa la broma si no assumeixes que un dia l’objecte de la broma seràs tú. 

El meu rival va ser el meu estimat Spin, i el resultat no importa analitzar-ho aquí. Només diré que ell va acabar molt més tacat que jo amb els ous crus que ens havíem d’estampar l’un a l’altre.

Farina, aigua, confetti, nata, crema d’afaitar, ketchup… cada vegada queden menys coses amb les que no ens haguem tacat mai. Crec que ja només ens falta el iougut de coco i la mel… no, la mel crec que ja la vam fer servir… vaja doncs només quedaria el iogurt de coco i el gazpacho… i encara queda mitja temporada. Què pot sortir malament ? No desconnecteu de El Circ que sempre hi ha algú disposat a tornar a casa passant primer per la dutxa.