La cimera africana pel clima passa per l'Amazones i Lula en té la clau

Autoritats de tot el món celebren des d’aquest diumenge 6 de novembre la Cimera pel Clima COP27. Una trobada de primeríssim nivell per limitar l’escalfament global i que se celebra a Egipte, però les seves possibilitats d’èxit passen irremeiablement per l’Amazones.

Per què és important? L’Amazònia té una extensió de 5,5 milions de kilòmetres quadrats, prop del 60% al Brasil. Representa la meitat de la selva tropical que queda al món i té una gran influència sobre el clima per la seva capacitat d’absorbir CO₂ (gas contaminant), així que les decisions de Lula da Silva, el nou president, són crucials davant l'emergència climàtica.

Context: La comunitat internacional no està complint els Acords de París. L’ONU calcula que l’actual ritme d’emissions de CO2 farà que la temperatura augmenti 2,7 graus, amb conseqüències devastadores; l’objectiu és evitar que el món s’escalfi més d’un grau i mig.

D’on venim: Jair Bolsonaro va ser escollit president del Brasil el 2018 amb un fort programa contrari a la preservació de terres indígenes i favorable a l’extracció de recursos d’àrees protegides. 

• Durant el mandat de Bolsonaro, el país va perdre 33.200 kilòmetres de bosc, més que la superfície total de Bèlgica.
• L’elecció de Lula da Silva com a president del país aquesta setmana ha alleugerit la comunitat internacional. En el seu discurs de la victòria, va anunciar el seu objectiu d’aturar la desforestació.
• El president d’esquerres ja va reduir la tala de boscos durant els seus dos primers mandats, del 2003 al 2010; també va ampliar considerablement les àrees protegides.
• La desforestació es va reduir en més del 80% del 2004 al 2012, però el nou Codi Forestal i l’elecció de Bolsonaro després van agreujar la ferida.

Què diuen? En un article publicat a ‘The Conversation’, la investigadora Kathyrin Barawganath, de la Universitat Catòlica Australiana, diu…

• "Les enèrgiques promeses de Lula de protegir l’Amazònia no tenen precedents en la política brasilera. El seu discurs de victòria és una esperança per al futur de la selva”.
• “Haurà de dissenyar polítiques innovadores que vinculin les preocupacions mediambientals amb el desenvolupament sostenible i les oportunitats econòmiques. Només així podrà guanyar-se una nació partida en dos”.
• “Els pròxims quatre anys seran crucials per a Brasil i per al món. Ja ha reduït la desforestació un cop. El nou govern haurà d’extreure lliçons del seu èxit anterior i aprendre dels recents fracasos polítics”.
• “La situació és un repte per al president entrant, però també representa una gran oportunitat per restablir la posició del Brasil al món”.

Els reptes: La política mediambiental de Lula haurà d’afrontar aquests reptes, a opinió de la investigadora.

• No només el país està dividit en dos després de les eleccions més ajustades de la història, sinó que els conservadors dominen el Congrés i Lula necessitarà el seu consentiment per aprovar lleis.
• Grups criminals organitzats amb interessos en la desforestació de l’Amazones. També més invasions i violència contra pobles indígenes i activistes mediambientals.
• Una agència mediambiental debilitada. Els funcionaris de Bolsonaro es van negar a fer servir els fons assignats per a la mateixa i l'agència ha patit fortes retallades.
• Socis internacionals han suspès el seu finançament davant les polítiques de Bolsonaro. Noruega i Alemanya van crear el Fons Amazònic, interromput el 2019; ara, almenys els noruecs volen reprendre la cooperació climàtica.

Per acabar: Alguns investigadors diuen que l’Amazones podria estar a prop del seu punt d’inflexió amb els actuals ritmes de tala. Això el faria menys resistent als canvis climàtics i del sòl.