L'assetjament a l'Eurocambra, poc denunciat per por a represàlies
El Comitè pels Drets de les Dones i la Igual de Gènere del Parlament Europeu considera que els casos d'assetjament sexual i psicològic a l'Eurocambra són "poc denunciats".
Per què és important? L'informe publicat pel comitè apunta que el motiu de les poques denúncies és la "por a represàlies, desconfiança general en el sistema i manca de comprensió i suport a les víctimes".
En detall: Només un 37% dels eurodiputats han assistit a una formació per prevenir casos d'assetjament.
- El Comitè vol que aquestes formacions siguin obligatòries i es faci públic qui no hi ha assistit.
També posen de manifest que els procediments existents per sancionar l'assetjament són molt lents, poden trigar "anys", i que això pot causar "un dany innecessari a les víctimes".
- Proposen fixar un límit de sis mesos per resoldre'ls i millorar la comunicació entre les parts.
Què demanen? Des del comitè insten als estats membres de la Unió Europea a elaborar una definició conjunta sobre la violència i l'assetjament sexual per "superar la fragmentació" que hi ha actualment.
- Remarquen que cal tractar la violència basada en qüestions de gènere com una nova tipologia de crim i hauria de ser tractada com a ofensa criminal.
D'on venim? L'any 2018 va tenir lloc el MeTooEP, en què es van publicar, sense donar noms, algunes històries d'assetjament sexual a l'Eurocambra.
- Aleshores ja es posava de manifest que els eurodiputats tenen "impunitat absoluta" i "es protegeixen entre ells".
- Apuntaven que el silenci pressuposat de les víctimes fa que "no se sentin cohibits per canviar d'actitud perquè saben que no afectarà la seva carrera perquè la víctima no dirà res".
Tot i això, els casos no han desaparegut.
- A principis d'abril l'eurodiputat de Ciutadans i expresident del PP a les Illes Balears, José Ramón Bauzá, va ser denunciat per assetjament laboral.
- El cas està en mans del Comitè corresponent.
