Caramels amb gust de boira

Els caramels amb gust de boira és un producte que es produeix i es comercialitza a Bellpuig, a l’Urgell, i que aglutina les aromes del paisatge que l’envolta. Una concentració de gustos que, al paladar, et traslladen al territori. Una genial idea per posar en valor allò que per molts catalans és simplement un fenomen meteorològic advers: la boira.

Aquesta essència rural està en perill a moltes comarques catalanes. Anem a pams. Segons les darreres dades, dels 947 municipis que hi ha a Catalunya es calcula que uns 200 estan en risc de desaparèixer. És precisament a les poblacions de l’interior de les demarcacions de Tarragona i Lleida on aquest aïllament és més accentuat.

Dels 947 municipis que hi ha a Catalunya es calcula que uns 200 estan en risc de desaparèixer.

Les polítiques enfocades a reconduir el despoblament rural han arribat tard, són minses i insuficients quan les posem a l’altra banda de la balança, amb la crua realitat. Durant molts anys s’ha viscut del fals convenciment que el relleu generacional i l’auge pel producte de proximitat salvarien, en part, les estructures del camp. La realitat és molt dura. Es viu d’esquena al món rural, a la pagesia i al camp en general. Per a molts, de fet, és només el pati de casa.

Es viu d’esquena al món rural, a la pagesia i al camp en general. Per a molts és només el pati de casa.

El món rural representa el 70% del territori, però no arriba al 10% de la població. El pla del Govern es queda curt en tant que és excessivament genèric quan es refereix a les accions: agenda rural pel desenvolupament, pla d’igualtat social i infraestructures i promoció i rehabilitació de l’habitatge. Tot i res en concret. Tot des d’una visió centralista; partida pressupostària per la foto, en lloc de parlar amb el territori, planificar i invertir. Sembla obvi veritat? Doncs les administracions locals i comarcals es cansen de denunciar el centralisme i, al final, fan el que bonament poden. 

Davant la necessitat imperiosa de recosir el món rural s’ha venut una imatge distorsionada de les seves necessitats. De nou des d’una òptica centralista. Aquest plantejament, barrejat amb la voluntat/necessitat de fugir de les grans ciutats buscant un projecte de vida al món rural, ha creat una oportunitat de negoci. Una de les conseqüències més greus la trobem en el preu de l’habitatge als pobles petits, que s’ha posat pels núvols. Els ajuntaments, que tenen poc marge de maniobra, poden fer ben poca cosa per revertir-los. Per tant, ens trobem en un efecte crida que és contraproduent perquè, prèviament, no s’han assentat les bases per aquest repoblament rural. No s’ha parlat amb el TER-RI-TO-RI.

Una de les conseqüències més greus la trobem amb el preu de l’habitatge als pobles petits, que s’ha posat pels núvols.

I quan deixem fer al territori, ho broden. Sabeu per què? Perquè es coneixen el terreny pam a pam. Al Priorat, una de les comarques que més pateix el despoblament, han estat pioners en posar en marxa una eina de dinamització de l’espai agrari. El Banc de Terres del Priorat  fa una tasca de mediació per actuar de nexe d’unió entre les persones que són propietàries de finques rústiques en desús i les que volen gestionar-les, però que difícilment poden fer front a la compra d’una finca. Aquest tipus d’accions, treballades i gestionades des del territori i pel territori, tenen l’èxit garantit... I quan es produeix aquesta comunió podem fer coses tan extraordinàries com degustar els caramels amb gust de boira.

El Banc de Terres del Priorat fa una tasca de mediació entre els propietaris de finques rústiques en desús i les que volen gestionar-les.