De Pujols i d'ases

Joan Tardà sempre es fa escoltar. Dissabte es va asseure al sofà d'El Fax de 8tv i va dibuixar les línies mestres del que serà el discurs d'Esquerra els pròxims mesos. Diu que els pressupostos de Sánchez passen tant sí com no per modificar el delicte de sedició al codi penal.

Tardà, convertit en oracle dels republicans, té aquella posició tan interessant de no acabar de ser-hi del tot -perquè no hi té càrrecs- i de ser-hi, tot en un, perquè, de fet, amb 300.000 seguidors al Twitter, cada cap de setmana és un reclam eficaç per als actes de partit a qualsevol racó del país.

L'exportaveu d'ERC al Congrés de Madrid defensa que, efectivament, Esquerra vol ser la nova Convergència. No pas en el sentit de ser 'convergents', sinó d'exercir de pal de paller. Tardà també assegura que el president Aragonès té molt de Pujol, del president Pujol. De fet, prediu que, com Pujol, Aragonès marcarà una època al capdavant del govern.

L'exportaveu d'ERC al Congrés de Madrid defensa que, efectivament, Esquerra vol ser la nova Convergència. No pas en el sentit de ser 'convergents', sinó d'exercir de pal de paller.

Així, que Tardà apunti que Aragonès és com Pujol, té quatre efectes molt clars:

• Primer: exonera Pujol de tots els mals.
• Segon: Esquerra fa seves les virtuts més populars del pujolisme.
• Tercer: Pujol fa de palanca del president 132. Es vol agegantar el president d'avui, silenciant que comunicativament Aragonès no té cap semblança amb l'expresident -ni el verb ni el gest ni la intenció-.
• I encara una quarta lectura: amb aquesta apropiació, Esquerra roba la cartera a Junts. Per inacció, Esquerra fa seu un dels valors simbòlics més rendibles del fons d'armari de Junts, si descomptem la carta Puigdemont.

Però anem al quilòmetre zero d'aquest gir. Per quina raó algú tan hàbil com Tardà lliga la figura d'Aragonès a Pujol i per què Junts, amb l'excepció de Xavier Trias, el silencia? Encara avui el pujolisme crema somort. No fa soroll, és una manera de fer. Hi és i Esquerra ho sap. És per això que Esquerra defineix les dues properes jugades i mou fitxa. Esquerra ja està en les eleccions que venen al Parlament i Junts encara no s'ha mogut del seu últim Congrés.

Aquesta situació és definitiva? No. La realitat és tossuda, Aragonès no s'assembla a Pujol ni fa de Pujol. El polític més Pujolià és l'exconseller Jaume Giró. Passeja per pobles petits de l'Alta Segarra o de les Garrigues com aquell qui res i trepitja amb naturalitat la moqueta de la planta disset dels edificis més influents de la Diagonal. A Junts ho sap tothom i els copets a l'espatlla i les travetes que pugui rebre Giró responen, exclusivament, a aquesta clau. Quan Giró defensa que a cada poble s'hi mantingui un caixer automàtic en servei, no fa d'exdirector general de la Fundació Bancària Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona. Fa de Pujol i treu la pols a la idea de fer país.

El polític més Pujolià és l'exconseller Jaume Giró. Passeja per pobles petits de l'Alta Segarra o de les Garrigues com aquell qui res i trepitja amb naturalitat la moqueta de la planta disset dels edificis més influents de la Diagonal.

Junts ha de perdre la por a parlar de Pujol, sobretot ara que Esquerra s'ha decidit a fer l'OPA simbòlica a Pujol, un president que els nous electors coneixen de refilada. Els més joves ni el van votar mai -els que avui s’estrenarien a les urnes, el 1999 no eren al món- ni el van poder veure a Palau fent de Cap d'Estat sense Estat.

A les pròximes eleccions al Parlament, de Pujols i d'ases, n'hi haurà a totes les cases. D'ases dogmàtics, ja se sap, en sobren, mai en falten. En canvi, els gestors de l'oportunitat, pragmàtics per convicció, aniran buscats i, en temps de crisis, tenir-ne, sumarà. Qui sàpiga fer seu el Pujol que manava, tindrà mitja feina feta. No parlem dels jocs de l'hora del pati. Aragonès ho sap, Illa, també. Parlem de guanyar eleccions. Poca broma, això va de poder.