Ni Poblet se salva de la inseguretat
Des de l'any 2019 la ciutat de Barcelona pateix als seus carrers successos propis de les cròniques dels “Quinquis del '80”. No hi ha setmana lliure d'un mort per violència. L'Alcalde de Premià de Dalt contracta i descontracta, tot concentrat en menys d'una setmana, els serveis d'una empresa de desokupació. El barri de la Florida d'Hospitalet, amb o sense vídeo del raper, s'ha convertit en un lloc inhabitable. Fins i tot la “pax” del Monestir de Poblet s'ha vist truncada pel robatori de documentació de valor històric que guardaven en una caixa forta. Catalunya lidera la trista crònica de successos.
Des de l'any 2019 la ciutat de Barcelona pateix als seus carrers successos propis de les cròniques dels “Quinquis del '80”. No hi ha setmana lliure d'un mort per violència
Les decisions polítiques afecten la nostra societat. Decisions que, aparentment, semblen innòcues, però no ho són. Tenim un problema greu d'inseguretat, no és una qüestió de sensació i percepció dels fets, com tantes vegades repeteixen des del Govern de la Generalitat ni des d'alguns ajuntaments com el de Barcelona que va arribar fins i tot a minimitzar l'homicidi i els disturbis de les últimes festes de la Mercè.
El model policial és obsolet i no existeix ni voluntat ni compromís polític per adaptar-lo a la realitat actual, tan diferent de la de fa 30 anys. L'aprovació de lleis per part de governs dependents de la CUP ha generat contextos que afavoreixen l'okupació. Davant d'aquesta problemàtica, els ajuntaments governats per l'esquerra han mirat cap a un altre costat i els que, no tot just disposen dels recursos necessaris per resoldre el problema. Si a tot això se li afegeix que els cossos policials, siguin Mossos d'Esquadra o els mateixos policies locals, no han comptat amb el necessari suport polític i el reconeixement d'autoritat, el caldo de cultiu està servit.
El model policial és obsolet i no existeix ni voluntat ni compromís polític per adaptar-lo a la realitat actual, tan diferent de la de fa 30 anys
La delinqüència a Catalunya està disparada. Així ho indiquen les bases de dades del Ministeri d'Interior i, fins i tot, el mapa delinqüencial que va posar en marxa el Departament d'Interior el 2019. Una altra dada que hem conegut aquesta setmana és que els jutjats de la província de Barcelona han assolit el màxim de sentències per delictes d'odi. I és que les dades de delinqüència a Catalunya són el més semblant a una eterna i repetida nit de Halloween. Som a temps de revertir-lo, però per això és necessari que els responsables polítics siguin capaços de portar el “som i serem” a l'àmbit de la seguretat. Perquè sense ella no només perdem benestar, sinó també llibertat.
