Liderar és difícil

Zygmunt Bauman va definir el concepte de societat líquida, modernitat líquida o amor líquid per explicar el que estem vivint ara mateix a molts nivells. Bàsicament, el que ens ve a dir Bauman és que les realitats sòlides, aquelles de tota la vida, ja no en són. El treball no només no és per sempre, sinó que les noves generacions tenen una tendència clara a voler canviar cada cert temps, l’educació comença a superar el valor que es donava a la memorística per caminar cap a projectes més integrals, la política, malgrat tot, comença a agafar noves formes de relacionar-se amb la ciutadania, el periodisme està canviant els models de negoci i el matrimoni per a tota la vida ha donat pas a famílies molt diferents i noves concepcions de l’amor i les relacions. Per no parlar del paper de les religions, de l’evolució dels models empresarials, de la Universitat o la tecnologia.

Doncs bé, en aquesta societat líquida, liderar és difícil. I ho és en tots els àmbits, tant se val que parlem de política, d’empresa, d’un club esportiu o d’una ONG. Els canvis que ens apropen a aquesta societat líquida sovint qüestionen els models de lideratge. Ser líder avui, requereix probablement altres valors que fins ara no es tenien en compte, i, en canvi, implica renunciar a habilitats que fins ara eren considerades com a molt valuoses. Liderar avui significa compartir, i no és fàcil. Liderar en la nostra societat significa ser generós, i és molt difícil. Liderar al món líquid obliga a ser capaç de transformar i arriscar, però al mateix temps a fer de la humilitat un valor i una bandera. I no tenir ni vergonya ni complexos pel fet de ser capaç de liderar.

Liderar avui significa compartir, i no és fàcil. Liderar en la nostra societat significa ser generós, i és molt difícil. Liderar al món líquid obliga a ser capaç de transformar i arriscar

Vivim en un moment de canvis molt profunds. De fet, som els protagonistes d’un gir en la història de la humanitat, però com que en som els protagonistes i ens està passant ara mateix, no tenim la perspectiva suficient per acabar de valorar el que està passant. Però el món que ve serà diferent del que hem viscut fins fa ben poc. No cal mirar gaire enrere per comprovar-ho. I construir aquest món que ve, amb unes complexitats globals enormes requereix mirades diferents. 

Abordar l’emergència climàtica, el diàleg nord-sud que pot acabar sent el conflicte nord-sud, o potser est – oest, els riscos d’un capitalisme sovint desbocat, i tants altres reptes que ens planteja el segle XXI requereix lideratges forts, però tan líquids com pregonava Bauman. I el drama és que no ens han format, ni hem format, ni estem formant aquests nous models de lideratge. Perquè, això segur, seran models de lideratge diversos, amb un paper predominant de les dones, i amb valors que avui potser ni tan sols sospitem que ho poden arribar a ser.

Siguem conscients que no només els lideratges són necessaris, sinó que tenim l’immens repte de saber-los redefinir, perquè els models vigents ja estan desfasats

En el món actual liderar és difícil. Sovint sembla que assumir lideratges signifiqui haver-se de justificar o fins i tot haver de demanar perdó, o que faci certa vergonya posar-se al davant. I potser més que criticar i sacrificar aquells que estan disposats a liderar, el que cal és que siguem conscients que no només els lideratges són necessaris, sinó que tenim l’immens repte de saber-los redefinir, perquè els models vigents (i n’hi ha molts exemples) ja estan desfasats. No cal posar exemples, però és evident que liderar és difícil.