Que "xulo"

Que no em renyi ningú. Ja sé que “xulo” és (Optimot dixit) una expressió que prové del castellà 'chulo' i que trobem usada en contextos familiars i que en català es pot substituir per diverses paraules, en funció, precisament, del context.

He titulat aquest article d’aquesta manera perquè no fa gaires dies, parlant amb un dels savis d’aquest país, se’m va escapar l’expressió “que xulo” (mea culpa). Ell, educat com sempre, només em va dir, “Ah, ja t’entenc...” I automàticament em vaig adonar de l’error. Mira que n’hagués pogut dir de coses, que bonic, que maco, m’encanta, genial... Perquè és evident que no estava parlant d’un fanfarró, ni d’un fatxenda, ni d’un arrogant o desvergonyit, ni de cap pocavergonya, ni tan sols d’un pinxo. Només volia expressar que allò que m’havia explicat el savi i bon amic, em semblava una cosa bonica.

Feta l’autocrítica pertinent, voldria estendre la capa de culpabilitat més enllà de les converses privades, que, al cap i a la fi, són privades.

Hi ha dies que escoltant la ràdio, les ràdios en plural, sents algunes barbaritats que, riu-te’n del “que xulo"

Sempre he dit que tenim la immensa sort de tenir un espai radiofònic en català molt potent i que per al català, la ràdio és un dels valors més tangibles. A més de Catalunya Ràdio i RAC1, les dues emissores líders amb diferència del panorama radiofònic, hi ha altres emissores en català que també són molt importants per a la llengua. I també hi ha programes d’emissores que normalment emeten en castellà, però que fan una part de la programació en català, a més de les massa sovint oblidades emissores municipals o les ràdios locals que fan també una tasca impagable.

Torno a l’autocrítica. Agraeixo infinitament l’esforç de les ràdios per la normalització del català, que quedi clar. Insisteixo, és una de les palanques (ara que està de moda aquesta paraula) a la que ens hem d’aferrar amb tota la força. Però crec que es podria fer una mica més pel que respecta al bon ús del català. A veure, no estic parlant de ressuscitar la lliga del bon mot. No cal. I també estic d’acord en el fet que determinades expressions, encara que normativament no siguin correctes, s’han de poder utilitzar. I en aquest punt concret, vull destacar la gran tasca que fan els lingüistes i el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. El que passa és que hi ha dies que escoltant la ràdio, les ràdios en plural, sents algunes barbaritats que, riu-te’n del “que xulo”.

Crec que prestigiar la llengua és una tasca que ha de ser compartida per tothom, però hi ha un seguit de persones influents que hi tenen molt a dir

D’acord que la llengua ha de ser viva, activa, que ha d’evolucionar, però hi ha unes bases que haurien de ser sagrades. Sincerament, crec que prestigiar la llengua és una tasca que ha de ser compartida per tothom, però hi ha un seguit de persones influents que hi tenen molt a dir. Els periodistes en són un clar exemple (els polítics, els mestres, els policies, els metges,... són també exemples valuosos). I els que entren fins a dins de casa, que formen part del teu paisatge sonor quotidià, encara més. 

I ara algú es podria preguntar: I la tele? Donaria per un altre article, potser fins i tot una mica més llarg.