La fi de les xarxes socials

Umberto Eco hauria de fer salts d’alegria amb aquest titular. Abans de morir l’any 2016, Eco va deixar una idea lapidària: “Les xarxes socials li donen el dret de parlar a legions d'idiotes que primer parlaven només al bar després d'un got de vi, sense fer malbé la comunitat”. Precisament el semiòleg, filòsof i escriptor italià, autor d’un clàssic sobre l’evolució dels mitjans de comunicació de masses, ‘Apocalíptics i Integrats’, havia decantat la balança amb una visió molt agre sobre les plataformes socials. Aquesta visió apocalíptica s’ha anat imposant per diferents motius, efectes i patologies. 

Aquests dies la caòtica presa de possessió d’Elon Musk a la gàbia de Twitter s’ajunta amb el declivi financer de l’imperi de Meta. L’empresa de Mark Zuckerberg ha perdut centenars de milers de milions de dòlars en valor i ha hagut d’acomiadar milers de treballadors. Amb aquest context, ressonen de nou els debats sobre la data de caducitat de les xarxes socials, associant el futur d’empreses, creadors i plataformes...

Estem en una mutació de l’ecosistema de xarxes socials però no davant la seva fi

El costat fosc. El 2016 vam descobrir que Cambridge Analytica havia recopilat dades de milions d'usuaris de Facebook sense el seu consentiment per a la difusió de propaganda política de la campanya electoral de Donald Trump. No era un fet puntual, sinó la sistemàtica manipulació de les plataformes socials per a interessos polítics, econòmics i comercials. 

La presa de consciència sobre els efectes perjudicials de les xarxes socials ha evolucionat. El clima de desencís i saturació s’ha traduït en creixents investigacions sobre l’efecte pervers de les xarxes socials comparant-les al tabac i l’alcohol; investigacions periòdiques del Senat dels Estats Units a les empreses de Silicon Valley; multes milionàries a aquestes empreses per part de la Unió Europea; i problemes reputacionals dels Bezos, Zuckerberg, Gates, Musk, Thiel o Page, que han passat de ‘pares fundadors digitals’ a ‘senyors tecnofeudals’. 

A partir d’aquí, alguns apunts per entendre aquest context biotecnopolític en què vivim:

1. Un ecosistema en evolució. Estem en una mutació de l’ecosistema de xarxes socials, però no davant la seva fi. Meta i Twitter són una part important de l’ecosistema de xarxes, però allà on perdin vigència que s’hi posi TikTok. Els seus usuaris passen una mitjana de 96 minuts al dia a l'aplicació, gairebé cinc vegades el que passen a Snapchat, triplica el seu temps a Twitter i gairebé el doble del seu temps a Facebook i Instagram, segons l'empresa d'anàlisi de dades Sensor Tower.
2. Publicitat. Les xarxes socials afronten temps durs. La pujada de tipus i el deteriorament de la publicitat obliguen a una disciplina de costos. Els analistes fixen ara les seves debilitats d’aquest ecosistema amb un entorn macroeconòmic més feble que afectarà els ingressos publicitaris i uns tipus d'interès més alts que incideixen negativament en les valoracions.
3. Punta de l’iceberg. A Estats Units es parla ja del #TechWinter. 183.000 persones ja s’han vist afectades per acomiadament de grans empreses tecnològiques, unicorns tecnològics i les principals startups durant aquest any, segons l’empresa de contractació TrueUp. 
4. Xarxes socials bombolla. La cultura de la cancel·lació i els filtres bombolla han provocat l’increment de l’ús de xarxes i plataformes per informar-se de manera alternativa. BitChute, Gab, Gettr, Parler, Rumble, Telegram o Truth Social són alguns dels noms d’aquestes aplicacions. Els ideals de la llibertat d'expressió i els temes polítics acalorats prevalen en aquests llocs, que atrauen elogis dels usuaris, sobretot en els entorns ultraconservadors. 

La presa de consciència sobre els efectes perjudicials de les xarxes socials ha evolucionat en paral·lel a la saturació i el desencís

Aquests dies, el ciberactivista i promotor de l’accés lliure d’Internet, Aaron Swartz, hauria fet 36 anys. Gairebé deu anys després de la seva mort continua sent un símbol de la llibertat a la xarxa. No crec que el panorama actual fos l’escenari desitjat per Swartz. Figures com la seva ens recorden, com diu el periodista Albert Lloreta, que és un “bon moment per recuperar idees del vell Internet DIY on érem internautes fabricants i no usuaris hàmster”.