Alcalde Maragall

Ernest Maragall ens visita a Principal, acompanyat d'Elsa Hermida, la periodista que l'acompanya des que Marçal Sarrats va deixar el candidat republicà per Pere Aragonès. Maragall és el primer entrevistat que entra a Principal i, com sempre, deixa el llistó molt alt. Guanyador de les darreres eleccions municipals, li van barrar l'accés a l'alcaldia amb un pacte anti-independentista entre comuns, socialistes i la dreta més alèrgica a la identitat i la sobirania catalana. Del triomfalisme de la nit electoral —primera victòria d'ERC a Barcelona— els republicans van passar a una frustrant digestió del pacte Colau-Collboni amb el vot d'aquell exprimer ministre francès que es deia, ara no recordo, ai calla, sí, Manuel Valls.

Del triomfalisme de la nit electoral els republicans van passar a una frustrant digestió del pacte Colau-Collboni amb el vot de l'exprimer ministre francès Manuel Valls

El pacte antinatura per evitar el primer alcalde independentista de la capital de Catalunya va ser la prèvia d'un altre acord de govern antinatura, la sociovergència a la Diputació de Barcelona i en una dotzena de consells comarcals. El 155 era encara recent, però aleshores la postconvergència encara governada per David Bonvehí no va dubtar a entendre's amb Salvador Illa. Aleshores, el PDeCAT, Junts o com es digués, i el PSC, s'entenien a la perfecció, parlaven (encara) el mateix llenguatge. I compartien un enemic comú, una ERC que encara no havia guanyat a nivell nacional el pes d'avui i que era lluny de la maduresa que demostra últimament. L'aliança Bonvehí-Illa s'entenia. La manca d'ofici dels negociadors republicans, no gaire.

La postconvergència de David Bonvehí no va dubtar a entendre's amb Salvador Illa. Aleshores, el PDeCAT i el PSC s'entenien a la perfecció i parlaven el mateix llenguatge

Sigui com sigui, han passat pràcticament quatre anys i el veterà polític puja les escales i entra a Principal amb el seu inseparable iPad i amb una mirada entre alegre, prudent i múrria. Menys president de Catalunya i ministre d'Espanya, Ernest Maragall ho ha estat pràcticament tot en política. Sempre electe, també home d'aparell amb el seu germà Pasqual, quan eren socialistes del PSC, ara que l'Ernest és socialista d'ERC combina la regidoria i cap de l'oposició barcelonina amb l'escó al Parlament de Catalunya. Va ser dels primers a ingressar a l'Esquerra d'Oriol Junqueras víctima de la diàspora del PSC, i quan ara alguns se sorprenen per l'actual composició del Govern de Catalunya haurien de recordar que Maragall li porta una dècada d'avantatge a Joaquim Nadal, Gemma Ubasart o Carles Campuzano. Amb la diferència que Ernest Maragall ha anat a les eleccions amb la samarreta d'ERC, ja fos a Barcelona, al Parlament de Catalunya o al Parlament Europeu.

Ernest Maragall li porta una dècada d'avantatge a Joaquim Nadal, Gemma Ubasart o Carles Campuzano

Doncs bé, aquí tenim l'Ernest Maragall, amb aquell posat d'home gran, de polític amb majúscules, de senyor de Barcelona en el sentit no elitista del terme, de persona sàvia, preparada, perfectament capacitada per al repte que afrontarà el proper maig. Té un discurs sòlid, una idea de Barcelona com pocs, uns arguments que els subscriuries fil pel randa siguis d'esquerres, de dretes o migpensionista, que diria aquell. Vuit anys després d'Ada Colau a l'alcaldia, Maragall optarà per segon cop a l'alcaldia com a candidat d'ERC i ho farà amb 80 anys.

Té un discurs sòlid, una idea de Barcelona com pocs, uns arguments que els subscriuries fil pel randa siguis d'esquerres, de dretes o migpensionista

El problema del nét de Joan Maragall i germà d'en Pasqual, recordat com el millor alcalde de la Barcelona postfranquista, no és la joventut de Colau ni de Collboni, sinó que s'acaba de despertar la candidatura d'un salvador, el salvador de Junts a les properes municipals a nivell nacional, un veterà com ell i de mateixa edat que es diu Xavier Trias. El repte de l'Ernest és convertir la propera campanya en un pols Maragall-Collboni i que no arreli el duel Colau-Trias que els comuns i els exconvergents intentaran reeditar. Les properes municipals aniran d'això, de si és alcalde el Maragall d'ERC o en Collboni del PSC o de si tornem (o no) vuit anys enrere a un Colau-Trias que a qui més pot beneficiar és, precisament, a l'actual alcaldessa.

El repte de l'Ernest és convertir la propera campanya en un pols Maragall-Collboni i que no arreli el duel Colau-Trias que els comuns i els exconvergents intentaran reeditar

El context polític nacional no és el de fa quatre anys. Els que van moure cel i terra perquè Barcelona no tingués un alcalde independentista encara que es digués Maragall avui probablement se'n penedeixen. El context tampoc no és el de fa vuit anys. Els que van utilitzar les clavegueres de l'Estat perquè un alcalde sobiranista com Trias perdés les eleccions possiblement avui no farien la guerra bruta a qualsevol preu per beneficiar un aspirant socialista que apuntali Pedro Sánchez o per contribuir a la reelecció de la comuna Colau. L'agenda estatal, la nacional i la local han canviat tant i els interessos són tant diferents avui respecte els de fa quatre o vuit anys que potser un alcalde Maragall ja no és cap amenaça i, en tot cas, la batalla estarà més als despatxos de les negociacions postelectorals que a les males arts estatals en campanya. Alcalde Maragall, amb el suport de l'exalcalde Trias, de l'alcaldessa Colau o de l'aspirant Collboni?