Ineptitud

Quan les persones s’equivoquen, el més normal és que es reconegui. Tots ens equivoquem. Tots.

No reconèixer una equivocació, un error, és agreujar els problemes que hagi pogut ocasionar el que s’ha fet malament. Però és que, a més, denota prepotència, ineptitud i, segurament, també ignorància. 

No reconèixer una equivocació, un error, és agreujar els problemes que hagi pogut ocasionar el que s’ha fet malament

On vull anar a parar amb aquesta introducció? Doncs, i segur que ho han endevinat, a l’arrogància i supèrbia de la ministra d’Igualtat, Irene Montero.

En general, la hiperideologització d’aquesta esquerra que havia de capgirar-ho tot mena directament al fracàs, sobretot, quan es té poder. Si no es té poder, la poesia és retòrica quotidiana i es fa servir de modus vivendi. 

Després, també tenim aquesta insuportable suposada superioritat moral de l’esquerra que, de forma totalment totalitària, desqualifica qualsevol que s’atreveixi a contradir-la. 

Les primeres reaccions de Montero, quan va adonar-se de com de malament ho havien fet, va ser titllar els jutges de masclistes.  

I ja som al cap de carrer. La diputada de PP, Marta González, com molts altres, ja va advertir la ministra el 22 de maig que la llei suposaria una rebaixa de les penes en els delictes més greus. Però, és clar, és una diputada del PP, una fatxa, no? “Com la majoria de jutges”, segur que deuen pensar una bona part de seguidors de Podemos.   

El Consell General del Poder Judicial, altres ministres, altres diputats, etc., també van dir que hi havia un risc que passés el que ha passat i continuarà passant. 

A Irene Montero la defensa aferrissadament el seu marit, l’exvicepresident del govern espanyol Pablo Iglesias: que lamenta els silencis “covards i miserables” dels que no haurien de callar com, per exemple, la que ell va ungir vicepresidenta, Yolanda Díaz. 

A Irene Montero la defensa aferrissadament el seu marit, Pablo Iglesias: que lamenta els silencis “covards i miserables” dels que no haurien de callar com la que ell va ungir vicepresidenta, Yolanda Díaz

Quan Podemos va irrompre en l’escena política, ho va fer amb un discurs rupturista, renovador i volgudament transformador. Els partits clàssics, per Podemos, eren casta al servei dels poderosos: enemics a abatre.

Ells entraven en escena per demostrar que una altra manera de fer política era possible.

Doncs, bé, Irene Montero és la màxima responsable d’haver fet una llei feminista (llei orgànica de Garantia de la Llibertat Sexual) que acaba desprotegint les dones tot i haver-ne estat advertida.

Irene Montero és la màxima responsable d’haver fet una llei feminista que acaba desprotegint les dones tot i haver-ne estat advertida

Si fos una ministra del PSOE, possiblement ja l’haurien cessada, però forma part de la coalició, així és que és l’hora de demostrar, doncs, com va fer el seu company, que no és una política com els que tant detesta. I ja triga.