Opinió
Jordi Cabré
opinió

Escòcia: mira i aprèn

Ha estat una immensa absurditat demanar permís al Tribunal Suprem del Regne Unit per fer una consulta no vinculant per la independència d’Escòcia. La sentència no només prohibeix aquesta possibilitat, deixant l’autonomia (o devolution) escocesa en una concessió graciosa i no en un pacte voluntari i revocable, sinó que, a més, argumenta que el principi d'autodeterminació del Dret internacional no és aplicable a Escòcia perquè no és una nació oprimida o una colònia. Aquest és el resultat quan es demana permís a un tribunal que, com era previsible, ha fet servir la visió més tancada i restrictiva dels drets de les nacions sense estat. A Catalunya, quan vam demanar permís, com a mínim ho vam fer davant del Congrés dels Diputats: el resultat va ser negatiu, però va ser polític, que és en l’àmbit on s’han de debatre aquests temes. 

Hi ha una escletxa jurídica que permet continuar les vies unilaterals si es demostra, per exemple, que Espanya vulnera els drets de la minoria nacional catalana

Certament, després de l’1-O la nostra batalla ha estat molt marcada per les demandes i processos judicials. És normal que sigui així, perquè políticament havíem arribat al cap del carrer i la via “de facto” havia demostrat ja els seus límits (a parer meu, hauria pogut anar encara més enllà). És normal que, quan s’acaba la “broma” i s’entra en una dinàmica de violència estatal i de repressió politicojudicial, totes les energies es concentrin en guanyar als tribunals i evitar els danys majors. Som aquí, en l’anàlisi dels danys, però també en el judici sobre els excessos d’Espanya. I aquesta és, també, una escletxa. Jurídica i política. M’explico:

L’últim punt de la famosa resolució de l’Assemblea del Consell d’Europa de fa un any deia que el conflicte s’havia de resoldre dialogadament i sota dues premisses: el respecte a la Constitució Espanyola i el respecte als Drets Humans. Doncs bé, jo crec que aquí hi ha una escletxa jurídica que permet continuar les vies unilaterals si es demostra, per exemple, que Espanya vulnera sistemàticament els drets de la minoria nacional catalana.

El 2017 serveix per haver col·lapsat el sistema espanyol com a sistema homologadament democràtic

Com dèiem en el cas escocès, hi ha causes justes que sí que permeten apreciar l’aplicació del dret internacional sobre l’autodeterminació i que, combinades amb una acció política encara més decidida que la del 2017, i presentant la causa catalana al costat de la defensa dels Drets Humans, pot garantir una sortida que ja només depengui de la nostra determinació. El 2017 serveix per haver col·lapsat el sistema espanyol com a sistema homologadament democràtic.

No només això: els escocesos tenen una devolution pactada, els catalans ens regim per un estatut no votat. Jo proposo estar atents a les properes sentències europees, que establiran un nou marc d’actuació per a banda i banda. I aleshores, un cop localitzada l’escletxa, anar fins al final.