Ser-hi, més enllà del 25N

Divendres passat va ser 25N, el dia que el món escolta i mira la multitud de dones que ens parlen d’angoixa, de por, de trauma, de culpa, de dolor ... de violències masclistes.

Violències que es viuen pel sol fet de ser dones i que dissortadament encara, hi ha moltíssimes dones que es troben atrapades en aquestes situacions.

Perquè el context patriarcal en què vivim dona cobertura a aquestes agressions, de fet les minimitza i fins i tot ens n’arriba a fer culpables.

Dones de totes les classes socials, amb diferents estudis, diferents orígens, diverses edats… pràcticament totes hem conegut la por o la violència d’alguna forma o altre.

Perquè el context patriarcal en què vivim dona cobertura a aquestes agressions, de fet les
minimitza i fins i tot ens n’arriba a fer culpables.

Perquè les violències masclistes són l’instrument d’un sistema patriarcal que es perpetua perquè existeix una clara permissivitat social. I és que encara no troba una confrontació radical per part de l’entorn o de la societat, perquè encara ens trobem en una situació de
presa de consciència col·lectiva del problema. Sobta com encara són moltes les persones que es queden sobtades davant les dades de violències masclistes.

És inacceptable que des de petites ens inculquin el terror sexual, a través de la pedagogia de la por, amb la idea que som violables perquè vivim en un cos de dona. Això té un cost molt elevat en nosaltres, perquè també ens violenta. Necessitem viure sense por per a poder ser lliures.

La revolució feminista, va d’això, de deixar de normalitzar i acceptar aquests atacs violents, per acompanyar a les dones en els seus processos, per a fer pressió perquè el codi penal i les regles del joc social canviïn d’una vegada per totes!

És inacceptable que des de petites ens inculquin el terror sexual, a través de la pedagogia
de la por, amb la idea que som violables perquè vivim en un cos de dona. 

Que no es toleri, el que és intolerable i no es deixin soles a tantes dones que estan vivint aquestes situacions. I això no passa per casualitat sinó perquè vivim en una societat on néixer dona és un factor de risc. I mentre dels agressors se’n diu que són bojos, xalats o malalts mentals. I no. La major part dels agressors són fills sans del patriarcat.

Avui i cada dia hem de reconèixer a tantes dones que amb la seva fortalesa i valentia han visibilitzat i compartit el que vivien i a tantes altres que estan sobrevivint a allò inimaginable aferrant-se a la vida. Per això és urgent que actuem col·lectivament contra
aquesta violència tan instaurada i normalitzada i alhora exigim que es facin efectius els canvis legals per acabar amb la impunitat extrema d’aquests agressors. Perquè aquest és un problema estructural que afecta a tota la societat i on tothom hi té a dir i a fer. Elles ja han fet el pas, ara ens toca a la resta ser-hi i plantar cara col·lectivament al patriarcat i als seus legionaris, més enllà del 25N.