El tema de Barcelona

Ada Colau desitja que el gran tema de les eleccions municipals a Barcelona siguin les “Superilles”. És una qüestió deliberada, com es pot comprovar pel fet que tots els projectes i titulars que l’Ajuntament ha generat durant el darrer any han versat sobre mobilitat, pilones, pintures, peatonalitzacions, carrils bici, patinets, tramvies, persecució dels cotxes i talls de vies. La intenció és, com es pot endevinar, presentar qualsevol persona (o candidat) que s’hi oposi com a l’antítesi de la sostenibilitat, els arbres i els ocells: si no estàs d’acord amb la Superilla de l’Eixample, ets un addicte al CO₂ i als tubs d’escapament i a les xemeneies dickensianes. Fer pivotar el debat envers el “Superilla sí / Superilla no” permet esquivar, a més, els veritables problemes de la ciutat. Precisament aquells pels quals Ada Colau va esdevenir alcaldessa: entengui’s, les polítiques de justícia social.

Fer pivotar el debat envers el “Superilla sí / Superilla no” permet esquivar, a més, els veritables problemes de la ciutat. Precisament aquells pels quals Ada Colau va esdevenir alcaldessa

Mentre els preus dels habitatges i els baixos salaris, combinats amb l’entorpiment de les iniciatives i projectes privats que es vulguin desenvolupar a la ciutat, fan que molts dels actuals barcelonins vulguin marxar a viure al Vallès o al Maresme, la gran obsessió del govern municipal (Collboni inclòs, per molt que ara resulta que en renegui) és desnaturalitzar l’Eixample i fer un tramvia pel centre de la seva gran via diagonal. Evidentment que hi poden haver Superilles i tramvies, però no tan evidentment han de ser-hi al bell mig de la ciutat provocant veritables trombosis en el seu trànsit rodat. A ningú no se li acudiria posar un tramvia a la Cinquena Avinguda de Nova York, i això no impedeix que hi hagi els projectes més innovadors sobre sostenibilitat i regeneració de barris a Manhattan.

Evidentment que hi poden haver Superilles i tramvies, però no tan evidentment han de ser-hi al bell mig de la ciutat provocant veritables trombosis en el seu trànsit rodat

Es tracta de fer les coses bé, i escoltant els veïns (i les veïnes), en lloc de tirar de dogma. Per la reconversió de la Via Laietana el diàleg amb els habitants del barri ha estat proper a zero, de manera que allí on fa un segle es van enderrocar muralles (per poder fer més fluïd el Barri Gòtic i més accessible el Port), ara se’ns construeix un altre tipus de muralla en forma de passeig de circulació ben restringida. Res en contra dels passeigs, ni dels arbres, ni de les zones per a vianants: però es tracta, com dèiem, de fer les coses bé i no per quedar bé. Mentrestant, com també dèiem, el jovent marxa de la ciutat perquè no es pot permetre viure-hi. Sí: l’Ajuntament ha transformat la Superilla, que és una bona idea, en una pura “pijada”. I ho pagarem car. Mai més ben dit.