Diàleg

Qualsevol persona, ho repeteixo, qualsevol persona, pot adonar-se que, quan no es té el monopoli de la força i la correlació de forces no és favorable, l’únic camí que hi ha per obtenir el que es desitja és la negociació, la cessió i el pacte.

La poesia de la desobediència civil i altres coses súper “xulis” serveixen quan hi ha gana, però aquí els “no surrender” volen que el món aprengui que també es pot fer des de les seves segones i terceres residències i en dies en què no hi hagi caps de setmana llargs, ponts, temporada d’esquí ni a l’estiu. És a dir, desobediència 'deluxe' amb ous ferrats amb caviar iranià.

No sé si, en privat, els presos que van sortir en llibertat amb Oriol Junqueras, li ho han agraït. Si m’he de basar en declaracions públiques, no ho sembla

I, mentrestant, mentre els postconvergents decideixen quins dies els queden lliures per “confrontar-se intel·ligentment”, els republicans “traïdors” fan la feina.

Si ERC no hagués fet servir la seva força al Congrés, avui, els presos encara serien a les presons. Així de clar.

Si ERC no hagués fet servir els seus vots a Madrid, el delicte de sedició no es derogaria.

Si ERC no hagués pressionat amb els seus diputats a Madrid, el delicte de malversació no es reformaria.

Per als “no surrender” deluxe, tot això és a canvi de renunciar a la independència. Curiós: els conversos, bé, les còpies alliçonant els originals.

No sé si, en privat, els presos que van sortir en llibertat amb Oriol Junqueras, li ho han agraït. Si m’he de basar en declaracions públiques, no ho sembla.

Si ara, per la reforma de la malversació, se’ls acaba aixecant i/o reduint la inhabilitació, tampoc no crec que ho facin.

I, mentrestant, mentre els postconvergents decideixen quins dies els queden lliures per “confrontar-se intel·ligentment”, els republicans “traïdors” fan la feina

I si l’exili de Waterloo pot tornar de la mateixa manera que van poder ser eurodiputats, tampoc serà pel que han fet els republicans, oi?

Ja sabem tots que l’única estratègia que ho ha fet possible és aquesta meravella anomenada “confrontació intel·ligent”.

I em quedo amb un dubte, aquest: els resultats dels pactes depenen, com se sap, de la força que es tingui a l’hora de la negociació. Aleshores, si Junts no hagués anat nit i dia contra el diàleg amb el govern espanyol, es podrien haver obtingut encara més coses?