Bon Nadal!
Cadascú té la seva manera d’actuar. La meva és clara: sempre vaig de cara. I, reconec que, a vegades, potser no és la millor estratègia, però és la que em tranquil·litza més i millor la consciència.
Anar de cara no vol dir que no et puguis equivocar. En absolut.
Anar de cara és, sobretot, no voler enganyar. I això és el que sempre he intentat fer, com ara mateix: l’1-O va ser un acte de desobediència dels més importants i massius que hi ha hagut mai a Europa. De l’1-O no en surt cap mandat ni molt menys es va decidir que Catalunya esdevingués independent. Això no són opinions. Són fets. Com també és un fet que la Terra no és plana, que la COVID existeix i que cap país del món, repeteixo, cap país del món, va reconèixer la no nata República Catalana.
Junts és un partit totalment a la deriva i totalment al servei de Waterloo. Com a mostra, aquest botó: Xavier Trias ho sap i ho veu, i per això no vol passar per ser el candidat de Junts a l’alcaldia de Barcelona.
Només hi ha un camí per aconseguir poder votar amb totes les garanties legals, tant espanyoles com de la comunitat internacional: un referèndum pactat. No n’hi ha un altre.
El conegut “ho tornarem a fer” de Jordi Cuixart és poesia, és manual d’autoajuda, res més.
En la mesura que a aquest “ho tornarem a fer” s’hi afegeixi “amb la Unió Europea” és quan, de veritat, hi ha alguna possibilitat d’èxit. És per això que la proposta que fa ERC de celebrar un referèndum pactat, que passi per tenir les mateixes garanties i exigències que la Unió Europea i els Estats Units van imposar a Montenegro, és tan important.
I com s’aconsegueix això? Fent política. Algú creia que es derogaria la sedició i es reformaria la malversació? I com no s’aconsegueix? Fent poesia i cridant a embats esotèrics i falsos.
Ho sé: la proposta ha estat immediatament rebutjada per Junts amb el recurs que adopta la dreta avui en descomposició en populismes descarats: “ja vam votar l’1-0”, diuen els postconvergents, que és el mateix que dir que la Terra és plana.
Cadascú té la seva manera d’actuar. La meva és clara: sempre vaig de cara. I, reconec que, a vegades, potser no és la millor estratègia, però és la que em tranquil·litza més i millor la consciència.
Junts és un partit totalment a la deriva i totalment al servei de Waterloo. Com a mostra, aquest botó: Xavier Trias ho sap i ho veu, i per això no vol passar per ser el candidat de Junts a l’alcaldia de Barcelona. I qui és, doncs, el candidat de junts a l’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona? Xavier Trias. Sí, metafísica 5 estrelles. Hi creu tan poc en l’artefacte de Waterloo que no vol gent a la llista que pugui obeir altres consignes que les seves o que s’identifiquin clarament amb el sector més hiperventilat que encapçala Laura Borràs amb la inestimable ajuda del president vicari. Fins i tot, Trias no faria fàstics a pactar amb el candidat dels socialistes si això fos necessari. És a dir, els convergents farien el mateix que van fer a la Diputació de Barcelona. I després, cada dia, diuen que ERC pacta amb els repressors.
Que tingueu un bon Nadal!
