Pressupostos? Sí, gràcies

Deia l’economista Adam Smith que no podem ser feliços quan una part important de la societat és pobre.

No hem estat capaços en els darrers deu anys d’aturar l’increment de la pobresa i de la població en perill d’exclusió social. La ja superada Estratègia UE 2020 no va poder reduir en els 20 milions que pretenia el nombre de persones en risc de pobressa. La Covid-19 i la Guerra en Ucraïna han agreujat la situació.

L’acció dels governs està sostinguda per uns pressupostos que permeten fer realitat les seves polítiques públiques. Governar sense pressupostos és aliè a la democràcia, proper a la propaganda, inútil per a la ciutadania

La resposta a aquesta pesada càrrega per a la nostra felicitat ha vingut d’un acord històric de la Unió Europea per a dotar amb la major aportació de recursos financers i pressupostaris que mai Europa ha posat a l’abast dels països que en formem part. Un esforç gegantí que ens permet observar un gir social que mai l'Europa econòmica havia tingut des dels seus orígens amb la CECA i  l’Euratom. 

Avui els pressupostos dels països membres de la UE poden veure’s beneficiats d’aquest gran esforç de la Unió i ens permet albirar un halo d’esperança per a tots els ciutadans que no ho estan passant bé. 

Anant a coses concretes, el proper u de gener els pensionistes espanyols tindran l'increment més gros de la història en les seves prestacions. I els PERTES a través dels quals es vehicula una part substancial de les ajudes per millorar i modernitzar el nostre sector productiu i la nostra economia continuaran obrint-se pas i avançant, tot superant les dificultats.

Tot això és possible perquè l’acció dels governs està sostinguda per uns pressupostos que permeten fer realitat les seves polítiques públiques. Governar sense pressupostos és aliè a la democràcia, proper a la propaganda, inútil per a la ciutadania. 

Avui els pressupostos dels països membres de la UE poden veure’s beneficiats d’aquest gran esforç de la Unió i ens permet albirar un halo d’esperança per a tots els ciutadans que no ho estan passant bé

Per això l’acord pressupostari que el govern de Pedro Sánchez ha estat capaç de construir és bo per a la gent. I és, a més a més, legítim i democràtic. També constitucional, només faltaria! 

A Catalunya, malauradament, el govern de Pere Aragonès no és capaç de trenar un gran acord entre diferents que permeti tenir els pressupostos per al 2023 aprovats i enviar-los al Parlament per al seu debat i votació. I ja estem a Nadal. 

És difícil d’entendre que ara aquest govern s’entretingui en agendes que no són les que la gent que ho està passant malament té com a prioritàries. El moderat i eficaç portaveu parlamentari del PNB al Congrés, Aitor Esteban, li deia aquests dies a Gabriel Rufián, quan parlava d’un referèndum d’autodeterminació, l'“això avui, no toca”. 

Li podríem dir a ERC allò que els bilbaïns diem quan juguem al mus: que està en “el órdago a la grande”, quan li falten reis. Si us plau, pressupostos, sí gràcies!