Alarmisme

2023, un nou any. Tristeses i alegries. Encerts i errors. Noves lectures. Noves experiències. Algunes pèrdues. En resum: vida.

Alguns anys tant de bo no haguessin començat. No ho sé, penso en el 1914, en el 1936, en el 1939, en el 2008, en el 2020... però, si es mira en perspectiva, són més els anys en què s’ha avançat que retrocedit. Amb tot, hi ha un negoci que sempre ha estat suculent: el del catastrofisme. 

L’any passat, el 2022, havia de ser, segons els venedors d’apocalipsis, un any atroç, terrible, un any en què, fins i tot, els ocells deixarien de cantar.

No creguin que els portaveus de la internacional dels desastres són aficionats, astròlegs o seguidors de societats secretes. No. Són professionals de diferents àmbits. Fins i tot, n’hi ha de coneguts.  Per què ho fan? A mi, sincerament, només se m’acut una patologia: la d’aconseguir visibilitat mediàtica. Res més. Saben que menteixen, però també saben que si no donen titulars rupturistes, no surten. Aquesta patologia també afecta institucions internacional com el Banc Central Europeu, el Fons Monetari Internacional i l’OCDE i diferents cases d’anàlisis. 

Espanya havia de passar-ho molt malament el 2022. I resulta que acabarà creixent per sobre del 5% anual.

Encara que ens pugui semblar mentida, moltes previsions econòmiques tenen menys valor que les que et donen els astròlegs o els tiradors de cartes, però es fan, de la mateixa manera que desenes de milers de persones miren els horòscops. És a dir, com que la nostra naturalesa no és amant de les incerteses, sempre busquem que ens les resolguin, com les incògnites en les equacions. Per això hi ha tanta gent que viu d’enganyar els altres. Són els que et diuen que ells saben què passarà demà.

El que sí que es pot dir és què ha passat fins ara. I, encara que costi de creure, perquè veiem molts desastres, el balanç és positiu: el món no empitjora, millora. Per exemple, amb menys terra conreada, es produeixen més aliments. En voleu un altre? La població mundial amb accés a l’electricitat ha passat del 83% al 91%. Un altre? En dues dècades, la pobresa extrema  ha passat del 30% al 8,5%. Un altre?  Ja els avanço que aquest titulars no el veureu. No venen. 

Bé, que aquest any que tot just ha començat us sigui venturós.