Evolució o involució
Acabem d’iniciar un any que estarà marcat per un calendari electoral que serà la benzina de tots els debats polítics als quals estarem exposats, ja sigui als mitjans de comunicació o a les xarxes socials. No serà un any electoral com els altres, atesa la situació d’incertesa a la qual estem sotmesos i que pot provocar canvis sobtats en qualsevol moment. Des de 2008, arran d’una crisi financera i econòmica inesperada, la fluctuació de la voluntat dels electors i les electores ha anat augmentant i es fa molt complicat fer pronòstics, malgrat que tinguem més instruments que mai per monitoritzar els desitjos i inclinacions de la ciutadania.
Els ciutadans i les ciutadanes ens hem convertit en éssers volubles que canviem el nostre humor electoral en funció dels vertiginosos canvis
Així les coses, a España, ja en clima preelectoral des del dia que una part de l’espectre va qualificar d’il·legítim el Govern del PSOE amb les confluències d’Unides Podem i el suport d’una part de l’independentisme català i basc, es presenta un duel apassionant, no tant per l’oferta dels partits i les candidatures sinó pel debat de fons. Queda clar que la legislatura que acabarà a finals d’any deixa un panorama que divideix les opcions polítiques en dos blocs clars, els que governen actualment i els que fan front a partir d’una idea d’Estat cada vegada més semblant a la que va sustentar durant 40 anys la dictadura franquista.
Per això l’any electoral que iniciem serà especialment important. Ho serà perquè el que està en joc és si aquest país opta per una transformació definitiva que s’adapta als temps que haurem d’afrontar, que inclou: una nova manera d’entendre les relacions humanes en una societat diversa per orígens, per gèneres i per models familiars o socials, una manera d’entendre l’Estat com la convivència de diversos models territorials i nacionals, i una agenda per afrontar reptes tan importants com la lluita contra el canvi climàtic o una agenda per reduir la desigualtat.
O bé, si aquest país opta per un projecte que busca el retorn de les certeses, que inclou un manteniment de rols i estatus com a veritat immutable tant pel que fa als orígens, el gènere o als models familiars, un Estat que basa la seva força en una naturalesa unitària i uniforme i una doctrina que inclou el negacionisme climàtic o un cert relativisme en pro dels interessos econòmics. En definitiva els electors espanyols hauran de decidir si opten per una evolució o una involució.
Capítol a part mereix Catalunya, amb el seu examen a les urnes a través dels comicis municipals. Una primera prova per explorar la força creixent del socialisme, revifat després de la travessia del Procés, i qui assoleix l’hegemonia dins del terreny independentista després de la batalla lliurada des de 2017 entre ERC i Junts per Catalunya. No hi ha dubtes que en funció dels resultats podríem tenir una nova contesa electoral a principis de l’any que ve.
El Govern a Catalunya se sustenta avui amb una representació esquifida que difícilment li permetrien mantenir l’estabilitat si la resta de grups parlamentaris oloren la victòria o bons resultats després de les municipals i les generals
Però això ja són figues d’un altre paner i queda per un article de cara a principis del 2024. De moment preparem-nos per viure uns mesos en què el voltatge del debat polític rendeixi a créixer i la crispació creixi a mesura que anem apropant-nos a les convocatòries electorals.
