Putrefacció
Fa dos anys, el món va ser testimoni de com la degeneració profunda i rotunda del Partit Republicà dels Estats Units, que ja feia anys que s’anava manifestant arreu, també a Catalunya, arribava al seu zenit: Una xusma impulsada i encoratjada pel fatxenda Donald Trump va assaltar el Congrés dels Estats Units, amb l’objectiu d’aturar la validació dels resultats electorals que havien tret Trump de la presidència de la primera potència mundial.
Aquella xusma va fer morts i hi haurien hagut més víctimes si les haguessin trobades, com per exemple, el vicepresident republicà Mike Pence.
La ultradreta populista d’aquest partit ha aconseguit humiliar 15 vegades -per les 15 votacions que hi ha hagut- el que finalment ho ha aconseguit: Kevin McCarthy. I no ho ha aconseguit sense fer-los concessions importants
Allò va ser un cop d'estat. I ja sé que som pocs els que des del primer moment ho vam veure així.
Una part de la dreta, la que sempre ha considerat que el seu estat natural és ocupar el poder, no ho dubta gens en aquests moments d’incerteses: democràcia, sí, però limitada i autoritària.
Tot això, tot aquest càncer populista que destrueix impecablement el Partit Republicà, s’ha pogut tornar a veure aquesta setmana en l’elecció del president de la Cambra de Representants.
La ultradreta populista d’aquest partit ha aconseguit humiliar 15 vegades -per les 15 votacions que hi ha hagut- el que finalment ho ha aconseguit: Kevin McCarthy. I no ho ha aconseguit sense fer-los concessions importants.
El verí que Donald Trump ha inoculat en la primera potència del món continua ben viu, i s’estén.
Quan els altres republicans, els que encara defensen les institucions i les regles, els preguntaven què estaven fent i amb quin objectiu, els ultradretans els deien que tot era un frau perquè Biden no va guanyar les eleccions i que, per tant, s’havia d’acabar amb el “statu quo”, amb, els cito textualment, “la claveguera”. I, per si ja no n’hi hagués prou, alguns, fins i tot, afegien: “… És que la democràcia és un embolic”.
Un dels representants republicans que més es va oposar a l’elecció de McCarthy com a la tercera autoritat dels Estats Units és el congressista per Florida Matt Gaetz. I ho va fer amb aquests arguments de tant pes intel·lectual: “Tu no pots posar el caiman més gros com a responsable de buidar el pantà”.
Gaetz és un negacionista i acèrrim defensor de Trump. Un ultradretà populista sense límits.
No hi ha cap mena de dubte que les concessions que McCarthy ha fet al sector ultra complicaran d’allò més la vida parlamentària i institucional de la Cambra de Representants i de la resta del mandat Biden.
Una part de la dreta, la que sempre ha considerat que el seu estat natural és ocupar el poder, no ho dubte gens en aquests moments d’incerteses: democràcia, sí, però limitada i autoritària.
El que passa als Estats Units, ens agradi o no, ens acaba afectant. Entre altres coses, perquè és el referent de les democràcies occidentals.
El verí que Donald Trump ha inoculat en la primera potència del món continua ben viu, i s’estén.
