Hem perdut l'Oremus

De quina manera evolucionem els humans? És probable que us estigueu preguntant a què respon fer-se aquesta pregunta. Dec ser un raris perquè darrerament me la faig moltes vegades. Us passa el mateix? 

Darwin es va respondre a aquesta pregunta a partir d’una teoria que es basa en una evolució canviant en el temps i com aquest mecanisme evolutiu ofereix una selecció natural. En definitiva, de quina manera les poblacions ens adaptem als entorns amb el pas del temps. Hem de reflexionar, i molt, aquest concepte. 

La nostra espècie requereix d’una evolució responsable i sostenible que no està instal·lada als nostres dies. I salta a la vista. Cada vegada tenim més coneixement del nostre entorn i, paradoxalment, sembla que evolutivament ens desconeixem més. 

Ens socialitzem més però ho fem millor o pitjor? A causa d'aquesta evolució sociològica, ens comportem millor o pitjor? 

En cadascuna de les seves fases la humanitat ha viscut moments transcendentals que es tradueixen en reptes que condicionen l’evolució. Sobre les nostres consciències tenim reptes molt rellevants als quals hem de fer front de manera grupal però també a nivell individual. Són els reptes macro, però avui ho faré des d’una visió més micro.

Parteixo de diverses preguntes que sorgeixen des de la realitat que vivim; ens socialitzem més, però ho fem millor o pitjor? A causa d'aquesta evolució sociològica, ens comportem millor o pitjor? 

La convivència entre l’evolució humana i la tecnològica és intrínseca en tots els temps i a cada moment li ha pertocat una realitat diferent. Ara tenim la sensació que és més accentuada perquè les màquines han envaït la nostra vida. Estem permanentment controlats i analitzats. Les nostres vides han deixat de ser individuals per ser compartides, comercialitzades i moltes vegades és així inconscientment i involuntàriament. 

Recordo de petit passar dies i dies d’hivern sota zero, amb llevantades que duraven una setmana sencera i formava part de la normalitat. Ah, la tecnologia no ens avisava amb temps i no era cap drama

Aquesta evolució tecnològica sovint ens fa creure éssers superiors, però en certes circumstàncies semblem autèntics primats. Vaig a un exemple molt terrenal i que es dona en un entorn que (encara) no manipulem, almenys directament, com són la climatologia i la meteorologia. Són dues ciències que han acompanyat a la humanitat en la seva evolució. Tenen un pes específic important perquè condicionen els nostres dies, fins al punt de no ser-ne conscients del canvi. Tant és així que quan ens comuniquen situacions extremes, per una qüestió d’autoprotecció, ens posem en guàrdia com si es tracés de la fi dels temps. L’exemple el tenim aquesta setmana amb l’arribada d’aquest front fred que ens ha de deixar temperatures anormalment per sota de l’època de l’any.

Recordo de petit passar dies i dies d’hivern sota zero, veure llevantades que duraven una setmana sencera i formava part de la normalitat. Ah, la tecnologia no ens avisava amb temps i no era cap drama.

Des de fa alguns dies escolto i veig anuncis del nostre Govern gastant-se els diners als mitjans de comunicació per comunicar sobre la importància de prendre mesures davant les fortes ventades i glaçades intenses. Realment hem evolucionat? El sentit comú ha caigut tan baix que som incapaços de... tenir sentit comú? Hem perdut l’oremus.