Banksy: okupa del món

És l’home invisible, el desconegut, el gran misteri. Després de l’èxit de l’exposició “The world of Banksy”, l’Espai Trafalgar de Barcelona es converteix en museu permanent del mestre del Street Art. A més del centenar d’obres que hi ha hagut durant tres anys a l’exposició, se n’hi afegeixen una trentena. 

Se li han atribuït distintes identitats, però és impossible provar-les. Només un nombre reduït de persones saben qui és. Fins i tot els seus pares ho ignoren: creuen que es dedica a la decoració. 

Les incògnites generen expectativa i els misteris sorprenen. Diuen que va néixer a Iot (Gloucestershire, Gran Bretanya) a mitjan dècada dels setanta. Va viure a Bristol. Des de molt petit descobrí la pintura amb esprai. En les seves escasses declaracions, assegura que va créixer veient pintar amb esprai, molt abans que es popularitzés la tècnica. 

És el desconeixement de la identitat de Banksy la clau de la seva popularitat? Rotundament no. En temps de societats submises i monocromàtiques, representa l’art dels rebels, dels subversius que encara són capaços d’alçar una veu crítica. És un activista de l’art, l’etern provocador, el qui assenyala les injustícies i la hipocresia, l’artista compromès amb el món que li ha tocat viure. El seu estil únic ha creat la llegenda.

En temps de societats submises i monocromàtiques, representa l’art dels rebels, dels subversius que encara són capaços d’alçar una veu crítica

Començà a pintar a les parets de Bristol i Londres. Després els seus grafitis van fer un salt important.  Aparegueren a Los Angeles, a Nova York, a Palestina… Sorgiren arreu del món o el món sencer fou Banksy? Seguint la màxima del compromís social i polític, els seus grafitis apareixien a punts “calents”, on podia fer crítica de la guerra i els totalitarismes. Jugava sempre amb l’inesperat, amb el factor sorpresa. 

Avui els millors museus volen exposar-ne l’obra. Molt abans ell havia pres la iniciativa: entrà a la Tate Britain i aferrà una peça seva a la paret, quan ningú no el mirava. Es va fer okupa a través de l’art. Omplia amb les seves obres els espais blancs d’altres museus. Agosarat? Amant del risc? L’home que sempre ha reivindicat “la paret com arma” entrava a les sales dels museus per ocupar-hi un lloc. La idea del mur transformat en projectil que desperta consciències i ataca la injustícia és bona. Abans les parets sempre havien estat peces estàtiques, marcadores de límits que havíem de saltar. 

Qui no s’ha sentit fascinat per la nina del globus de Banksy? Una noieta fosca allarga la mà cap a un globus vermell en forma de cor, símbol de la infantesa i la llibertat. El missatge és ambigu. No sabem si perd el globus i el veu allunyar-se; o si intenta prendre’l i poder-lo subjectar. S’ha convertit en una icona. 

La provocació al poder: policies que es besen, rates que porten pancartes, mones amb armes de destrucció massiva… Banksy ho té clar: l’art hauria de confortar els pertorbats i pertorbar els còmodes”. Aquesta és, precisament, la seva funció. Despertar les inquietuds dels qui viuen en la passivitat, oferir respostes als que observen el món amb desconcert.

Banksy ho té clar: l’art hauria de confortar els pertorbats i pertorbar els còmodes