Quan els humans serem esclaus de les màquines intel·ligents

Matrix és una pel·lícula de ciència-ficció que va estrenar-se l’any 1999. Dirigida per les germanes Wachowski, i protagonitzada per Keanu Reeves, presenta un futur on la humanitat viu una realitat simulada que han creat les màquines intel·ligents per sotmetre-la. Aquest món de mentida impedeix que els humans comprenguin que viuen convertits en simples fonts d’energia. Són no res. Aquest és el punt de partida d’una magnífica trilogia que ha tingut un èxit enorme. 

Els humans inventem màquines tan poderoses que ens superen. Creem els nostres propis dominadors. Ens converteixen en esclaus. Ens sotmeten

El 1999, a finals del segle XX, la història era pura ciència-ficció, un relat apassionant i imaginatiu. Quan estem a les acaballes del primer quart del segle XXI, la ciència-ficció d’abans pot convertir-se en una estranya realitat, generadora de polèmiques, grans interrogants i controvèrsies.  

No fa gaire, un amic em parlava d’una aplicació del mòbil que permet fer “redaccions a la carta”. Per exemple, vull que em redacti un text sobre l’inici de la metal·lúrgia a la indústria espanyola, sobre el turisme a Tombuctú, la poesia trobadoresca, o les relacions entre Espanya i Cuba... Només he de donar l’ordre i, en poc temps, l’aplicació em farà una redacció ben estructurada, coherent, amb els conceptes claus desenvolupats sobre el tema. 

Vaig fer la prova i, literalment, em vaig sorprendre. Quan el meu amic em preguntà: “I què passaria si es desenvolupés l’aplicació fins al punt que fos possible “encomanar” la redacció d’una novel·la, un article periodístic, o una ressenya? La resposta que no vaig dir és òbvia: no caldrien els escriptors, ni els periodistes, ni els col·laboradors dels diaris. No caldria que ningú escrivís.  La intel·ligència artificial crearia textos i els humans què faríem? Intentar escriure millor? Ser més creatius? Competir o renunciar? També podria succeir que es fes una programació sencera de ràdio amb veus sintètiques. O operacions quirúrgiques sense que hi intervingués cap metge. La robòtica de cirurgia pot ser molt millor que les mans d’un cirurgià. 

Una carta oberta, apareguda i difosa recentment, signada pel cofundador d’Apple i molts altres líders mundials demana una pausa en el desenvolupament de la intel·ligència artificial. Volen un parèntesi, ni que sigui de sis mesos, per poder valorar les conseqüències que el creixement accelerat de la IA pot arribar a tenir en la vida humana. Asseguren que els laboratoris han protagonitzat en aquests últims temps una cursa incontrolada per crear ments digitals més potents que els seus propis inventors. Això significa que ningú no pot predir fins on arribaran els límits de la intel·ligència artificial. La hipòtesi que superin els humans ja no és un producte de la ciència-ficció, sinó un perill real.

La hipòtesi que la intel·ligència artificial superi els humans ja no és un producte de la ciència-ficció, sinó un perill real

És a dir: els humans inventem màquines tan poderoses que ens superen. Creem els nostres propis dominadors. Ens converteixen en esclaus. Ens sotmeten. La vida deixa de ser vida. Matrix es fa realitat i el món perd la deriva. El punt de no retorn és la creativitat: màquines i softwares capaços de ser creadors. Potser -proposo- la pausa no hauria de ser de sis mesos. I si fos indefinida?