Maquilla’t i enfila’t amb uns talons fins al cel

Què són els talons? Per a algunes dones un instrument de tortura. Per a altres una arma d’empoderament. Tenia una amiga alta i rossa. M’encantava la seva força, la capacitat de convèncer i seduir, el seu sentit de l’humor i la rapidesa de la seva intel·ligència. 

Els talons i el maquillatge mai no han estat formes de submissió femenina. Més bé a l’inrevés: les dones n’hem fet ús per augmentar l’autoconfiança i el poder de seducció

Li encantava posar-se talons i elevar-se per sobre els altres. Un dia li vaig preguntar: “per què et poses tant taló?”. La resposta m’arribà ràpida: “M’encanta mirar els homes des de dalt.” Vam riure, perquè la frase era tota una declaració d’intencions. 

Era una dona forta, sense complexos, que participava en tertúlies polítiques, programes de televisió, i gestió cultural. Trepitjava fort i li agradava portar talons perquè reflectien una actitud concreta davant la vida. L’actitud de qui pretén conquerir-la. Es deia Natàlia Molero, i vaig estimar-la fins que morí. He de dir que l’estimo encara.

Durant un temps, vam treballar juntes a la televisió. Ens trobàvem a la sala de maquillatge. Com que no solíem quedar contentes dels resultats del coloret i el pintallavis, abans de sortir a plató a enfrontar-nos amb l’adrenalina dels directes, ens tancàvem al lavabo i acabàvem la tasca d’il·luminar-nos les galtes i els ulls. Era un joc que celebràvem amb una alegria còmplice que he enyorat moltes vegades. 

Els talons i el maquillatge mai no han estat formes de submissió femenina. Més bé a l’inrevés: les dones n’hem fet ús per augmentar l’autoconfiança i el poder de seducció. 

Diuen que la Generalitat ha posat una multa de trenta mil euros a la Companyia Vueling perquè demana que les hostesses portin uns centímetres de taló i un maquillatge suau per treballar. No em sembla una exigència terrible. A molts homes, se’ls demana que portin corbata a la feina, cosa que pot ser interpretat com un indicador d’elegància o com una incomoditat absurda. 

Les hostesses històricament han estat víctimes de comentaris i actituds masclistes. Han hagut de suportar des d’acudits de mal gust fins a bromes que no es poden tolerar. Però no hem de confondre les coses: moltes professions que impliquen mostrar-se davant el públic exigeixen tenir una cura especial de la pròpia imatge. 

El maquillatge, aplicat amb un mínim de gràcia, millora l’aspecte de la majoria de dones i homes. Fa anys que conec homes que es posen eyeliner, rimmel, o base de maquillatge. Ho fan perquè volen (i no caiguem en el tòpic de pensar que són gais, perquè ens equivocaríem). Volen mirar-se al mirall i sentir-se més atractius. Simplement. 

És punible posar unes normes estètiques als treballadors d’una empresa que pretén donar una imatge determinada? És masclista? Potser Vueling hauria de dir que aconsella l’ús de maquillatge a les seves hostesses i ajudants de vol. És a dir, dones i homes que en vulguin fer ús sense estridències innecessàries. 

La Generalitat ha posat una multa de trenta mil euros a la Companyia Vueling perquè demana que les hostesses portin uns centímetres de taló i un maquillatge suau per treballar. No em sembla una exigència terrible

Tot plegat són qüestions estètiques sense gaire importància. Hi ha qui opta sempre per la comoditat. Altres són esclaus de la imatge. Potser un punt intermedi seria més adequat. El tema dels talons també té un punt sexi i, fins i tot fetitxista, que pot alegrar la vida dels qui s’alcen i apunten cap al cel.