Deriva

Junts és una agrupació de postconvergents i d’alguns arribistes que, en aquests moments, es troba a la deriva, si és que alguna vegada ha sabut quin era el seu rumb. 

A Catalunya, sobretot des de la irrupció del procés, hi ha milers de persones que van decidir viure en realitat paral·leles, com la senyora Borràs

De fet, no se sap què és. Tant és així que, Xavier Trias, el mascaró de proa convergent que més cotitza ara mateix, amb el permís i vistiplau dels militants de base de Waterloo, fuig de les sigles de Junts i de les seves figures més hiperventilades com ho fan els gats amb l’aigua escaldada.

Com és possible que no hàgim pogut veure ni un segon Xavier Trias amb l’heroïna de les desobediències oníriques Laura Borràs, que, per si algú encara no ho sap, passa per ser la presidenta de la formació que Trias defenserà a les urnes, és a dir, Junts? Sempre, quan l’heroïna necessita i busca escalf, Trias no hi és. És això normal?

Borràs ha estat condemnada per corrupció. La sentència encara no és ferma. I, com que ha estat mal assessorada i, a més, s’ha deixat instrumentalitzar, víctima com és d’una ambició sense límits, ara es troba que, els que s’ho juguen tot el 28 de maig, no hi són, no hi seran i, és que a més, no hi volen ser. Els partits polítics són així? No, els partits polítics no són així, però és que qui és el que vol fotografiar-se amb dirigents que hagin estat condemnats per corrupció?

Sí, és veritat. Borràs i els seus diuen que tot plegat és persecució política de manual. I que, enlloc, de fer-la dimitir, el que s’ha de fer és restituir-la on calgui i desobeir. 

I després et ve al cap el cas Juvillà. Se’n recorden? Què va fer l’heroïna de la desobediència com a presidenta del Parlament? Cal recordar-ho? No cal.

Des de fa temps, a Catalunya, sobretot des de la irrupció del procés, hi ha milers de persones que van decidir viure en realitat paral·leles, com la senyora Borràs. És el mateix que passa amb els trumpistes, que també neguen que el seu líder hagi comès cap irregularitat.

Ja pots dir el que vulguis, presentar quatre-centes mil proves, és absolutament igual: qui ha decidit creure des del cor no el convenceràs des de la raó. Per això, els populismes, ja siguin d’esquerres o de dretes, són tan difícils de desmobilitzar i/o desemmascarar amb resultats. Per això els que han decidit creure en realitats paral·leles odien i insulten els que han fet i fan un gran esforç per acceptar la realitat, condició indispensable per, si es vol, canviar-la.

Tothom sabia que el cas Borràs acabarà com està acabant. Se sabia abans de permetre-li ser al capdavant de Junts i de presidir el Parlament. Però des de Junts van callar, víctimes com són, encara, de no saber què volen ser.

Destacats militants i diputats de Junts van cada cap de setmana a veure la Moreneta per demanar-li que, per favor, faci que l’ANC creï la tan anunciada llista cívica

I, ara, aquesta covardia dels que ho haurien d’haver evitat molt abans que passés, encara que això hagués anat en contra de l’estratègia del com pitjor, millor, que tant practica Waterloo, és la que posarà les coses més difícils del que són al seu candidat per Barcelona: Xavier Trias.

Avui, des de l’interior de Junts, fins i tot des del seu grup parlamentari, hi ha destacats militants i diputats que van cada cap de setmana a veure la Moreneta per demanar-li  que, per favor, faci que l’ANC creï la tan anunciada llista cívica. Si hi ha sort, la podria encapçalar, potser, el vicari amb sou vitalici.