Digue’m el teu horòscop i et diré alguna tonteria

L'horòscop, una pseudociència que s'ha convertit en religió seguida per joves, i no tan joves. Em costa entendre que tanta gent hi cregui i, ho reconec, em neix criticar-ho (de fet, sovint se m'escapa fer-ho). Perquè no és que no hi hagi evidència científica, és que n'hi ha, però que precisament el desmunta.

Sabeu allò de: tenir mare, germanes, filles, no et converteix en una persona feminista? Doncs llegir l'horòscop, tampoc. La societat està més a prop d'aprendre a dir que és feminista, que de ser-ho

Tinc una bona amiga periodista que de jove s'havia encarregat d'escriure la secció de l'horòscop d'una revista. I, oh sorpresa, s'ho inventava tot! La clau és l'efecte Forer: tendim a assumir com a certes afirmacions sobre nosaltres, sobretot si són genèriques o ambigües. Forer era un psicòleg que va repartir entre els seus alumnes una descripció de personalitat. Tots tenien el mateix escrit, però com que pensaven que estava personalitzat, la majoria van concloure que el text reflectia com bé com eren.

Per exemple, si busco el meu horòscop avui, em diu: "tens certa sensació de desànim perquè creus que a la feina no et funcionen les coses". Qui no creu que a la feina li podria anar millor? Per probabilitat, molts escorpins s'hi veuran reflectits. També us diré que si en busco un altre, d'una altra font, em dirà el contrari. Hi ha tantes prediccions que no sé com els creients no paren bojos a base d'ordres contradictòries.

Però, tot i estar clar que és una enganyifa, vull agafar-m'ho pel vessant de religió i intento aprendre a respectar la moda de seguir cegament els seus manaments. Perquè no és com l'homeopatia, que et promet una cura; ni com el terraplanisme, que et fa imbècil. Si un pot ser cristià i l'altre musulmà, també hi pot haver creients en l'horòscop. Astròlegs, seria? Horoscopers?

Això sí, continuaré arrufant el nas, o aixecant la cella, o tenint un curtcircuit mental durant una mil·lèsima de segon, quan escolti algú dir: "tu i jo no podem anar més enllà perquè els nostres signes són incompatibles". Si és una excusa, de 10, si no, horror.

Un altre tema que em té mosca (que no mosquejada) és que a Col·lapse de TV3, als rètols que surten en pantalla, presenten els convidats amb el nom i el seu signe de l'horòscop. És original però em grinyola. I parlant de TV3, l'any passat, a un programa que emetien cada tarda, es va dir:

-"Si llegiu l'horòscop, potser sou una mica més feministes?" 

-"Segurament sí".

Tenen dret a dir-ho? Tot el del món. Han utilitzat aquest dret per dir una mentida? També. Perquè més enllà de la cita concreta, que podria semblar anecdòtica, es va dedicar una secció sencera a defensar aquesta teoria.

Bé, doncs, sabeu allò de: tenir mare, germanes, filles, no et converteix en una persona feminista? Doncs llegir l'horòscop, tampoc. La societat està més a prop d'aprendre a dir que és feminista, que de ser-ho. Comentaris com aquests no ajuden a canviar aquesta tendència.

Tinc una bona amiga periodista que de jove s'havia encarregat d'escriure la secció de l'horòscop d'un diari. I, oh sorpresa, s'ho inventava tot!

Més enllà d'aquests detalls, a què podríem sumar una llarga crítica al lucre personal que en treuen tercers (de l'horòscop i de qualsevol altra creença), si a algú l'ajuda pensar que ha tingut un dia de merda perquè la lluna està minvant, genial.

T'has rentat les dents a últim moment i t'has tacat de pasta. Anaves de negre i allò no marxava ni amb aigua ni amb sabó. T'has hagut de canviar i sortir de casa a correcuita per acabar perdent el bus. Creus que és perquè avui és un dia fatal pels taures? Endavant!