No estan de moda els mascles alfa

He vist “Machos alfa”, una sèrie de televisió espanyola de comèdia, creada pels germans Alberto i Laura Caballero per a Netflix. És la història de quatre parelles que estan en crisi per diferents motius. A la trama, hi ha un canvi de rols. Allò que “tradicionalment” s’atribueix al gènere masculí passa a caracteritzar les dones de la història. 

És la crisi del patriarcat. Quatre amics, prototipus dels anomenats mascles alfes, hauran de canviar la forma d’entendre les relacions i la vida

Poso exemples: hi trobem una dona que demana al seu home d’obrir la parella. No es conforma amb una relació monògama. Una altra parella viu una situació que trenca els esquemes de l’home: ell perd la feina (l’empresa opta per posar una senyora al seu lloc directiu), està a punt de perdre també la casa, i de sobte, la seva parella jove i influencer triomfa a les xarxes. Ella guanya molts diners i ha de mantenir-lo econòmicament, situació que li costa d’assumir. Una tercera parella no funciona perquè el mascle no pot complir les exigències sexuals de la parella, que es refugia en els braços d’un amant. El quart protagonista és assetjat per la seva ex i no sap com sortir-se’n.

Són situacions reals, versemblants, que ens apropem a una societat que viu un procés de canvi.  

És la crisi del patriarcat. Quatre amics, prototipus dels anomenats mascles alfes, hauran de canviar la forma d’entendre les relacions i la vida. Les regles del món per al qual van ser educats ja no serveixen. Han d’aprendre a trencar estereotips. 

Tot es transforma amb una rapidesa difícil d’assimilar i de gestionar. El que consideraven “normal” ja no ho és. Els toca enfrontar-se al repte de ressituar-se. A mesura que les seves dones alcen la veu, exigeixen el que els pertoca, i fan la seva, ells són cada vegada més patètics. S’encadenen les situacions ridícules, tractades amb un sentit de l’humor que ens fa aterrar en les noves realitats. 

Hi estem preparats? Hi ha de cop massa canvis? Els resultats d’una enquesta que acaba de fer pública el CIS revelen formes diferents d’entendre les relacions de parella. El 41’4 % dels espanyols es declara a favor de les parelles obertes. Defensa que es poden mantenir relacions sexuals, consentides per la parella, amb altres persones sense posar en perill la història principal o de vida. S’han acabat les mentides. Tot clar i català: -“aquesta nit no vinc a dormir”. No calen les preguntes ni les explicacions. Cadascun respecta la intimitat de l’altre. 

El 47’4 % de la població està a favor també del poliamor. Ja no parlem de simples relacions sexuals, sinó de mantenir relacions afectivosexuals simultàniament amb dues o més persones.

S’ha de tenir una personalitat particular perquè les relacions obertes o el poliamor funcionin. Hi ha qui ho veu com una bona via; hi ha qui se sentiria molt infeliç de practicar-ho

Està clar que cada parella és un univers. La lleialtat en una parella ha de ser ferma. Si els dos pacten una determinada forma de viure, s’hi senten còmodes i hi estan d’acord sense perjudicar ningú, tot pot ser vàlid. Però no hem de ser ingenus: s’ha de tenir una personalitat particular perquè les relacions obertes o el poliamor funcionin. Hi ha qui ho veu com una bona via; hi ha qui se sentiria molt infeliç de practicar-ho. No es tracta de maduresa, sinó de caràcter. Hauríem de ser extremadament respectuosos amb tothom.