Claredat

Com era més que obvi, l’acord de claredat que proposa Pere Aragonès, president de la Generalitat, per resoldre el conflicte polític amb l’Estat espanyol ha estat valorat de totes les maneres hagudes i per haver, excepte de positives. 

Qualsevol opció que no sigui l’acord amb el govern espanyol per poder decidir l’encaix o no encaix de Catalunya a Espanya és voler mantenir l’engany

Alguns l’han rebutjat i desqualificat perquè són més espanyolistes que la cabra de la Legió, i uns altres, perquè per sobreviure i viure de la política necessiten explotar fins a la nàusea allò que els poetes han anomenat “confrontació intel·ligent”, que no és una altra cosa que fer veure que s’és el que no s’és com, per exemple, l’anomenat “Consell de la República”. Alerta amb el “de”, que ja t’indica que no és una “institució” per intentar gestionar el present, sinó que ja és més realisme màgic que el Coronel Aureliano Buendía. 

És d’agrair que ERC continuï esforçant-se, enmig d’insults i de desqualificacions, per proposar sortides al conflicte polític que ens paralitza des de fa molts anys. El govern espanyol i les seves franquícies a Catalunya es van treure ben de pressa de sobre la proposta de Pere Aragonès. 

A Junts i, evidentment, a Waterloo, tampoc es van quedar curts. 

Molt bé. Fantàstic.

Ara, fem un petit exercici. Es fan les eleccions espanyoles. I Sánchez torna a necessitar els vots d’ERC. 

A veure, sincerament, encara que demanar això en política sigui molt naïf, quants hiperventilats i no hiperventilats pensaven que hi hauria els indults, la derogació de la sedició i la reforma de la malversació? Doncs, això.

Continuar alimentant, avui, després del que s’ha viscut, qualsevol opció que no sigui l’acord amb el govern espanyol per poder decidir l’encaix o no encaix de Catalunya a Espanya és voler mantenir l’engany per satisfer tots els interessos que es vulguin excepte els d’aconseguir la independència. Sí, les coses clares. 

Volen més poesia? El “Consell de la República” ha fet una crida a la “desobediència fiscal”. 

És d’agrair que ERC continuï esforçant-se, enmig d’insults i de desqualificacions, per proposar sortides al conflicte polític que ens paralitza des de fa molts anys

Aniria bé que, quan s’acabi el període de la declaració de la Renda, Waterloo ens expliqués quants catalans ho han fet. A partir d’aquí, potser, algú pensarà en allò de la correlació de forces. O potser hi haurà algun filòsof a Bèlgica que ens dirà que la realitat és només un miratge.